cabecera noticies

Nota de premsa: El sector de la construcció a Catalunya 2017. Previsions 2018

Informe de conjuntura 2017 del sector de la construcció. Previsions per a 2018

Tot i la presència d’alguns indicadors positius, el sector encara està lluny de la recuperació

  • El 2017, el sector va créixer un 5,3% respecte 2016, però amb valors absoluts notablement per sota de la mitjana dels darrers 20 anys
  • La inversió pública està per sota de les necessitats de l’economia catalana
  • La inversió privada lidera el creixement amb una pujada del 9% dels metres quadrats d’edificació encarregats
  • Les previsions apunten a què en 2018 continuarà la tendència moderadament alcista en el sector privat, i amb incerteses en el públic

El president de la Cambra de Contractistes de Catalunya, Joaquim Llansó, ha presentat aquest matí les principals magnituds del sector de la construcció i de l’obra pública a Catalunya, corresponents a l’exercici 2017. La dada més rellevant és que malgrat que el sector en conjunt ha crescut un 5,3% respecte l’any anterior, encara presenta valors notablement inferiors a la mitjana històrica dels darrers 20 anys, i pel que fa a la licitació pública, aquesta és molt lluny del 2,2% del PIB català que necessita el país, la qual cosa no permet parlar encara que estem en un procés de recuperació de l’activitat, sinó que els efectes de la crisi encara són ben presents.

Pel que fa a les licitacions públiques, s’han incrementat en 559 milions d’euros en relació a 2016, assolint durant 2017 la xifra de 1.690 milions d’euros, en contraposició als 1.131 de l’exercici anterior. Tot i així, el volum licitador públic queda molt lluny dels 3.750 milions de mitjana dels darrers 20 anys. Aquest creixement ve donat, molt especialment, per l’activitat de les administracions locals i està lligat amb les eleccions municipals que se celebraran el juny de 2019. En aquest sentit, l’administració local ha augmentat el volum de licitacions en 496 milions, presentant una demanda d’oferta de 1.046 milions d’euros, que representa el 62% de l’activitat pública. No obstant, existeix el risc evident que passades les eleccions, s’experimenti una nova contracció de l’activitat, ja que el volum licitador municipal està molt relacionat amb el calendari electoral. Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya ha incrementat les licitacions en 128,5 milions, amb un import total de 426 milions d’euros, la qual cosa equival al 25% del total. Finalment, però, la licitació procedent de l’Administració General de l’Estat ha caigut 66 milions (-23%), amb una xifra total de 218 milions d’euros, incloent-hi organismes amb ingressos propis d’explotació, com poden ser AENA-ENAIRE, Adif, Renfe, Correus o les autoritats portuàries de Barcelona i Tarragona. Aquest resultat, no només és molt inferior a la mitjana dels darrers deu anys, sinó a les expectatives que en el seu dia va originar l’anunci fet pel president del Govern, Mariano Rajoy (març de 2017), amb una inversió de 4.200 milions d’euros en infraestructures a Catalunya fins 2020.

La inversió pública a l’Eurozona durant 2017 va ser de mitjana del 2,7% del PIB (dades provisionals), mentre que a Espanya es va quedar en un 1,9% (dades provisionals), la mes baixa des de 1970 segons el Banc d’Espanya. Malgrat no disposar encara de dades oficials pel que fa a Catalunya, l’anàlisi d’altres indicadors posa de relleu que la xifra és notablement inferior al que li correspondria tant en termes de PIB com de població. Aquest situació posa en perill la competitivitat de l’economia catalana, alhora que els nivell de vida dels ciutadans.

Un altre element clau a tenir en compte a l’hora de planificar i preveure inversions és el manteniment i conservació del patrimoni català en infraestructures, equipaments i habitatges, que cal preservar. I en aquest mateix sentit, també s’ha de donar compliment als compromisos adquirits amb la Unió Europea per reduir en un 20% les emissions de CO2 dels edificis entorn l’any 2020, a través de polítiques de rehabilitació energètica.

Augmenta l’ocupació i s’atura la pèrdua d’empreses

Segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), l’augment mitjà de persones ocupades en el sector de la construcció a Catalunya ha estat del 13,1%, això vol dir que s’han incorporat a l’activitat laboral del sector 24.200 persones, amb un total el 2017 de 208.500 persones. Mentre que segons xifres aportades per nombre d’afiliacions a la Seguretat Social, aquestes han crescut de l’ordre de 10.649 persones, que en termes relatius equival a un 5,9% més respecte 2016, amb un total de 189.760. Sense cap tipus de dubtes, es tracta d’uns nombres positius, però que els hem d’emmarcar en un escenari global que apunta que des de 2007 es van destruir 240.000 llocs de treballs segons l‘EPA; i 180.000 segons la Seguretat Social, per tant, encara hi ha per endavant un llarg recorregut perquè es pugui parlar de recuperació sectorial.

L’any 2008 hi havia a Catalunya 47.869 empreses de construcció d’edificis, enginyeria civil i activitats de construcció amb un o més treballadors donades d’alta al Directorio Central de Empresas (DIRCE). Només nou anys més tard n’hi havia 22.621. És a dir, en aquest període s’han perdut 25.248 empreses d’un o més treballadors, el 53% de les existents el 2008. La greu situació del sector de la construcció provocada per la manca de projectes, l’extrema competència en preus entre les empreses i les dificultats financeres, va abocar al tancament de nombroses empreses. Després d’anys d’angoixes i incerteses, el 2017 s’ha començat a revertir aquesta tendència, tancant-se l’exercici amb un total de 22.621 empreses. L’estructura empresarial posa de relleu un mercat molt atomitzat en el qual el 96% en les empreses amb menys de 10 assalariats.

Un altre indicador avançat d’activitat (amb dades provisionals), i que tindrà continuïtat en 2018, és el creixement del nombre d’habitatges iniciats, que s’ha incrementat el 2017 en 1.695 (+11,4%) respecte l’any anterior, amb un total de 16.579. L’obra nova ha augmentat en 1.906 habitatges iniciats (+24,2%), mentre que la reforma i ampliació s’ha reduït 211 (-3%). Novament, si ho comparem amb l’activitat existent abans de l’inici de la crisi, representa només el 19% en comparació amb 2007.

Menys licitadors, menys baixes... però encara s’accepten riscos

Durant 2017 es va experimentar una davallada del 15% en el nombre d’empreses concurrents a les ofertes del sector públic, aquesta dada es pot explicar per l’augment de l’obra privada i la licitació pública (49%) , especialment en l’àmbit de les administracions locals (90%), la qual cosa permet a les empreses ser més selectives a l’hora d’escollir els projectes als quals presenten les seves propostes. Durant 2017, la mitjana de licitadors en el conjunt total de l’obra pública a Catalunya, va oscil·lar entre 15 i 20 empreses per demanda d’ofertes.

També s’ha experimentat una reducció en les baixes de les ofertes en ampliar-se el ventall de licitacions. En 2017, aquesta tendència moderadora –iniciada ja en 2014– s’ha consolidat amb una baixa mitjana del 20,9% respecte el preu fixat per l’administració (amb un pic màxim de fins el 29% en obres licitades per l’Administració Central) unes xifres, però, que estan molt lluny del 15% de l’any 2009. No obstant, les administracions públiques segueixen acceptant ofertes amb risc, que les empreses han d’assumir per la necessitat d’aconseguir adjudicacions. Aquest fet es deu a una interpretació errònia de la normativa de contractació, que tendeix a sobredimensionar el factor preu per damunt d’altres consideracions de tipus tècnic. Des de la Cambra de Contractistes, esperem que amb l’entrada en vigor (proper març) de la nova Llei de Contractes del Sector Públic, aquesta anomalia es corregeixi i el preu no sigui un factor tant determinant com ho ha estat fins ara. La nova normativa pretén aconseguir una major transparència en la contractació pública i una millor relació qualitat-preu, establint l’obligació dels òrgans de contractació de vetllar perquè el disseny dels criteris d'adjudicació permeti obtenir obres, subministraments i serveis de qualitat mitjançant la inclusió d'aspectes qualitatius, mediambientals, socials i innovadors vinculats a l'objecte del contracte.

Perspectives per a 2018

El fort creixement de l’economia catalana durant els darrers quatre anys (un 3,4 % el 2017), dins un context internacional molt positiu, proporcionen un entorn favorable pel desenvolupament del sector de la construcció.

D’acord amb Euroconstruct per a Espanya, es preveu que la construcció per edificació residencial augmenti un 5%, la no residencial un 2,1%, i l’obra civil un 3,6%. El total de la producció en construcció s’incrementaria en un 3,8% el 2018.

La relativa bona dinàmica dels principals indicadors de la construcció fan preveure que a Catalunya el 2018 es mantinguin les expectatives per a la construcció privada, sobretot de l’edificació residencial, partint, però, de xifres absolutes modestes.

Pel que fa a l’obra pública, es preveu un increment de la licitació de l’administració local degut a la celebració de les eleccions del 2019, una situació de caràcter conjuntural que convida a pensar que un cop passat “l’efecte eleccions” la licitació baixarà.

Quant a la licitació estatal i autonòmica, la manca d’aprovació dels pressupostos dificulta la possibilitat de reactivar la capacitat inversora, ja de per si baixa a causa dels plans de consolidació fiscal de l’economia espanyola.

Propostes de la Cambra de Contractistes per avançar en la recuperació sectorial

El sector de l’obra pública, en tant que element clau dins la inversió pública en general, és un dels que tenen major impacte sobre l’economia i sobre la societat d’un país. Conseqüentment, qualsevol política econòmica orientada a crear escenaris que facilitin la sortida de la crisi ha de contemplar la inversió pública en infraestructures i equipaments com un dels seus pilars fonamentals. És en aquest sentit, que la Cambra de Contractistes proposa les següents accions:

  • Establir una licitació d’obra publica regular, estable i sostinguda en el temps, indexada en relació a un percentatge del PIB: 2,2%, aproximadament 5.000 M€/any. Una valoració conservadora si tenim en compte que la inversió pública mitjana dels 28 estats membres de la UE en el període 2002-2015 va ser del 3,2% del PIB (infraestructures, R+D pública, vehicles i maquinària, entre altres conceptes).

  • Prioritzar les infraestructures en funció de la demanda, mitjançant una anàlisi cost-benefici, que tingui en compte el seu retorn econòmic, social i ambiental. Planificant les infraestructures bàsiques a 10-15 anys vista, amb criteris tècnics, amb independència dels cicles electorals.

  • Simplificar i homogeneïtzar els procediments de contractació del sector públic, a través de la unificació de criteris entre les diferents administracions. Establir els mecanismes que permetin determinar efectivament la proposta més avantatjosa, en relació qualitat-preu, evitant així les ofertes per sota del seu cost.

  • Les aportacions dels estats membre a les inversions estratègiques cofinançades per la UE per impulsar el creixement i l’ocupació (per exemple, el corredor mediterrani o els accessos als ports), no haurien de computar en cap cas per al dèficit. Així mateix, regions europees com Catalunya, haurien de tenir regles adaptades a les seves circumstàncies que afavoreixin la inversió en infraestructures productives.

  • Davant les restriccions pressupostàries de les administracions públiques és urgent adoptar, seguint les recomanacions de la directiva europea, el criteri de “qui usa, paga” i, per tant, establir el principi de pagament per ús d’infraestructures en les vies d’alta capacitat. Aquesta mesura, ja incorporada per la majoria de països europeus, té la finalitat de finançar el seu manteniment amb els recursos aportats pels usuaris i no exclusivament a càrrec de tots els contribuents.

  • Cal fer ús de les col·laboracions público-privades (CPP) perquè la seva aportació de capital privat pot contribuir a compensar la menor inversió de les administracions públiques en aquells projectes necessaris pel creixement del país.
  • Cal també promoure la conservació i manteniment d’infraestructures, així com la rehabilitació d’edificis amb la mirada posada en el compromís de la reducció d’emissions de CO2 en un 20% l’any 2020

Barcelona, 21 de febrer de 2018

(* ) Podeu accedir a l’informe íntegre El sector de la construcció a Catalunya 2017. Previsions 2018

Roda premsa 21 2 2018  Roda premsa 21 2 2018 2

feedback
x