cabecera noticias

NDP: INFORME DE LICITACIÓ D’OBRES I SERVEIS CATALUNYA 3R TRIMESTRE 2019

Informe de Licitació d’Obres i Serveis Catalunya 3r trimestre 2019 

Enllaç a l'informe complert. 

  • Repunt de la licitació oficial d’obres, que augmenta un 25%, tot i que encara se situa en volums molt inferiors a la mitjana històrica. 
  • El baix volum de licitació agreuja el crònic dèficit d’inversió en infraestructures, doncs “la licitació d’avui és la producció/inversió de demà”. 
  • La CCOC insisteix a recordar que la inversió pública ha de ser estable i previsible per suavitzar els cicles econòmics, donar certesa als agents econòmics i evitar forts ajustaments del sector en temps de crisi. 

La licitació oficial d’obres a Catalunya ha augmentat, entre gener i setembre del 2019, un 25% respecte del mateix període de l’any passat, amb un import global de 1.489 milions d’euros, gràcies a l’increment experimentat per l’Administració General de l’Estat i la Generalitat, malgrat que ambdues han prorrogar enguany els seus pressupostos. Les administracions locals, per altra banda, han disminuït la licitació un 10%.

L’import dels concursos, que ha assolit 525 milions d’euros el tercer trimestre del 2019, és molt inferior a la mitjana dels darrers vint anys, que és d’uns 940 milions d’euros trimestrals (3.750 milions anuals, a preus constants). Per això, el baix volum de licitació agreuja el crònic dèficit d’inversió en infraestructures, doncs “la licitació d’avui és la producció/inversió de demà”, i ocasiona una pèrdua neta d’estoc de capital en infraestructures degut a que la seva depreciació no es veu compensada amb més inversió. 

L’Administració Local, que ha disminuït el volum de licitació de gener a setembre en un 10% respecte del mateix període del 2018, és encara el nivell administratiu més actiu, amb un 46% sobre el total licitat, havent publicat anuncis de sol·licitud d’ofertes per un import de 681 milions d’euros. Amb aquesta caiguda de la licitació sembla que es confirma, però, que, un cop s’han celebrat eleccions municipals, es contrau significativament la contractació d’obres, tal com la sèrie històrica ens indica, fet que dificulta la planificació de les empreses i el sosteniment de plantilles estables en el temps.

L’Administració General de l’Estat (AGE) ha augmentat la licitació, de gener a setembre,  un 136% respecte del mateix període de l’any passat. Limport ha estat de 445 milions d’euros, el 30% del total, incloent-hi organismes amb ingressos d’explotació propis, en gran part sufragats pel pagament dels usuaris, com per exemple, AENA-ENAIRE, ADIF, Autoritats Portuàries de Barcelona i Tarragona, Renfe o Correus. Malgrat l’impuls de la licitació de l’Administració General de l’Estat a Catalunya durant aquest període, aquesta encara és molt inferior a la mitjana històrica i totalment insuficient per impulsar la competitivitat de l’economia catalana i el benestar dels seus habitants, doncs la majoria de les infraestructures de la seva competència són classificades d’interès general i, per tant, de caràcter estratègic.

Finalment, la Generalitat ha augmentat la licitació un 45% en relació al mateix període del 2018, essent el valor dels concursos de 363 milions d’euros, el 24% del total.

Per altra banda, la licitació de serveis que són d’interès de les empreses constructores i els seus grups ha assolit, de gener a setembre de l’any 2019, uns 860 milions d’euros. Aquest increment, del 66%, ha estat impulsat per l’activitat de la Generalitat i de l’Administració General de l’Estat, que compensa la caiguda del 36% dels ens locals.

La CCOC reitera la necessitat que les infraestructures es planifiquin a mig-llarg termini (10-15 anys), independentment dels períodes electorals, en funció de la seva demanda, i que siguin prèviament avaluades segons criteris de cost-benefici que n’assegurin la seva sostenibilitat econòmica, social i ambiental.

La CCOC també insisteix a recordar que la inversió pública ha de ser estable i previsible per suavitzar els cicles econòmics, donar certesa als agents econòmics i evitar forts ajustaments del sector en temps de crisi, i que la licitació mínima, regular i recurrent de totes les administracions que requereix Catalunya per satisfer les seves necessitats en infraestructures econòmiques i socials[1], presents i futures, hauria de ser, aproximadament, del 2,2% del PIB (uns 5.000 milions anuals). [2] 

Barcelona, 8 d’octubre del 2019

Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya

[1] Les infraestructures les podem dividir en econòmiques o directament productives (per exemple, les de transport, serveis públics, serveis de telecomunicacions o la gestió del sòl), que afecten directament el procés productiu i la productivitat dels factors, i les infraestructures socials (com les educatives, sanitàries, centres assistencials i culturals, edificis i equipaments emprats per l’administració), que només participen indirectament en la producció a partir dels serveis que ofereixen a la població.

[2] Aproximació teòrica. Inversió pública 1995-2018: Euro Àrea (12 països)  3,1% del PIB ; Espanya 3,6% del PIB (no hi ha dades oficials publicades sobre Catalunya).  El 70% de la inversió pública es dedicaria a infraestructures econòmiques i socials (2,2% PIB Euro Àrea). Idealment, d'acord amb bones pràctiques internacionals, les infraestructures s'haurien de planificar a mig-llarg termini, cosa que ara no es fa. Aquesta planificació analitzaria les necessitats reals, mitjançant dades objectives i anàlisis cost-benefici, que determinarien on hi ha dèficits d'infraestructures i com prioritzar-les, tenint en compte els costos d'oportunitat, quin cost tindrien, com es finançarien i en quin termini s'executarien.

 

Log in

feedback
x