cabecera noticias

Nota de Premsa III Jornada sobre la Gestió de les Infraestructures i Equipaments: finançant futur (CCOC)

Nota de Premsa

“III Jornada sobre la Gestió de les Infraestructures i els Equipaments: Finançant futur.”

Els experts del sector públic, empresarial i acadèmic defensen la implantació d’un nou model de finançament de les infraestructures i els equipaments

  • Per finançar les vies d’alta capacitat cal generar recursos basant-se en els principis: qui usa, paga; qui contamina, paga.
  • Cal un model més just i transparent, perquè el que no ho paga l’usuari, ho paga el contribuent.
  • Per a la sostenibilitat de les infraestructures i els equipaments, cal potenciar les col·laboracions públicoprivades (CPP), però és necessari millorar el sistema actual.
  • És necessari mantenir un ritme inversor constant en infraestructures i equipaments, independentment dels cicles econòmics, que faciliti el creixement harmònic i constant del país i el benestar dels ciutadans.

A llarg del matí d’avui s’ha celebrat a la Sala d’Actes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports (ETSECCP) de l’UPC la “III Jornada sobre la Gestió de les Infraestructures i els Equipaments: Finançant futur.”, organitzada per la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), amb el suport de la pròpia Escola. En el decurs de la jornada, representats de les administracions públiques (estatal, autonòmica i local), del sector empresarial, del món acadèmic i experts, han exposat les seves propostes i han debatut sobre el necessari canvi de paradigma en el finançament de les infraestructures i els equipaments.

Una representació significativa del sector i les administracions

La jornada, a la qual han assistit 115 persones, ha acollit una àmplia representació del sector professional de l’obra pública, les infraestructures i els equipaments, tant de l’àmbit públic com del privat.

La benvinguda i apertura de l’acte ha anat a càrrec de Pedro Díez Mejía, Director de l’ETSECCP, Joaquim Llansó Nores, President de la CCOC, i de Pedro Saura García,  Secretari d’Estat d’Infraestructures, Transport i Habitatge del Ministeri de Foment, que ha clos la introducció a la Jornada .

El contingut de la jornada s’ha estructurat en 4 eixos:

  1. Una nova infraestructura urbana per donar resposta a l’emergència climàtica”, ponència a càrrec de Xavier Matilla Ayala, Arquitecte en Cap de l’Ajuntament de Barcelona.
  2. Taula rodona: “El finançament de les vies d’alta capacitat. Generant recursos pel futur: Qui usa paga”, amb la participació d’Anna Bonet Olivart, Directora General d’Autopistas España; Isidre Gavin i Valls, Secretari d’Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya; Francisco Gutiérrez Ferrández, President del Consell Assessor d’infraestructures de Catalunya; amb la moderació en el subsegüent debat de Enric Baucells Vilarasau, Vicepresident de la CCOC.
  3. “La col·laboració públicoprivada, un model necessari”, ponència a càrrec de Juan Manuel Manrique Gual, Coordinador del Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya.
  4. Taula rodona: “La col·laboració públic privada com a eina per al finançament de les infraestructures i els equipaments”, amb la participació d’Hector Bros Domper, Soci Director de Cuatrecasas; Jaume Erruz i Seall, del Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya; Ramón Parra Gutiérrez, de MIROVA; Francesc Sibina Burón, President de CCIES; Ferran Travé i Piqué, Assessor de Bankia; amb la moderació en el subsegüent debat de Manuel Delgado Alamán, Vicepresident de la CCOC.

A la cloenda ha intervingut Isidre Gavin, en nom Damià Calvet i Valera, Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, que ha qualificat de molt positiva la jornada i ha agraït la tasca de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya, perquè ha permès als diversos agents compartir coneixements i aprofundir en el diàleg per fer front amb optimisme als reptes del futur, ambientals, socials i econòmics, en l’àmbit de les infraestructures i equipaments.

Principals conclusions de la jornada

Després més de quatre hores de debat, les principals conclusions han estat les següents:

Ens trobem davant una crisi d’inversió en infraestructures i equipaments a causa de la desacceleració econòmica estructural, l’augment de la despesa social i l’endeutament públic. Això comporta que les administracions estiguin invertint per sota del cost d’ús, i, per tant, que l’estoc de capital estigui disminuït.

La transició ecològica i la digitalització, però, requeriran importants inversions en infraestructures i equipaments, especialment en transport i mobilitat, de manera contínua i estable, independentment dels cicles econòmics i polítics.

Per que fer front a aquestes inversions, ens situem en un important moment de redefinició del model d’infraestructures i el seu finançament, que ha de ser més coherent i articulat i ha de donar la suficient estabilitat i garantia, donat que el model actual és insostenible.

Pel que fa a les vies d’alta capacitat, cal un nou model de finançament perquè Catalunya torni a ser un país sense barreres després de 50 anys.

Seguint les directrius europees de que “qui usa, paga” i “qui contamina, paga”, el nou model ha de ser el de pagament d’un cànon per distància recorreguda a tots els vehicles, i variable segons el nivell de contaminació que generen, però hi ha molts països que usen un model temporal de vinyeta o mixt, flexible, adaptat a les diverses circumstàncies, com el que proposa la Generalitat.

El nou model, que ja està en una fase molt avançada de definició, es considera més just i transparent, perquè el que no ho paga l’usuari, ho paga el contribuent, permet gestionar el trànsit i disminueix els efectes més negatius, com els desequilibris territorials o els impactes ambientals.

Els recursos del pressupost que subvencionen la mobilitat privada passen a garantir la mobilitat en transport públic i que tots els usuaris hi contribueixin (per contra, en un model de no-pagament es subvencionen els vehicles estrangers que no hi contribueixen de cap manera).

El total recaptat ha de ser finalista i permetre realitzar la conservació i manteniment de les carreteres; escometre ampliacions o obres de millora; atendre els compromisos amb les concessions en vigor; invertir en millores ambientals i ajudar a la reestructuració del sector del transport, tant de mercaderies com de viatgers, al temps que alliberar recursos pressupostaris que actualment es dediquen a la conservació de les infraestructures.

El nou model produirà un efecte favorable sobre l’activitat econòmica perquè es millora de l’accessibilitat del transport de persones i mercaderies mitjançant la desaparició dels colls d’ampolla viaris amb un pla d’accessos i desaparició del “rerouting” (moviments innecessaris dels vehicle que cerquen la via gratuïta, en comptes de la més directa) que genera ineficiències, congestió, contaminació i sinistralitat.

Així mateix, permet aportar de forma regular recursos econòmics a les activitats industrials de  la conservació, manteniment i ampliació i millora de la xarxa, amb el que això representa de reforç i consolidació de l’activitat empresarial en el sector i d’assegurament de la qualitat del servei pels usuaris.

El  model de gestió proposat dona qualitat, seguretat i permet el desenvolupament tecnològic de les  vies d’alta capacitat en benefici dels usuaris de forma sostinguda. Avui en dia hi ha la tecnologia suficient, i a un cost raonable, per aplicar aquest model.

Per aplicar el model caldria definir a tot l'Estat la xarxa d'alta capacitat i vies alternatives a les que s'aplicaria la tarificació i arribar a un acord entre les administracions titulars de les vies per crear un Òrgan Gestor per cada comunitat autònoma que s'encarregaria de gestionar el cobrament.

Catalunya ja disposa d’un model madur que es podria aplicar en un breu període de temps.

Les col·laboracions públicoprivades (CPP), en sintonia amb el han manifestat les diferents administracions, són una bona eina per finançar les infraestructures i equipaments, però s'ha de millorar el sistema actual.

Els experts proposen que les planificacions siguin consensuades, tant política com socialment, i de llarg recorregut basades en dades objectives que permetin prioritzar les infraestructures i indiquin el cost d'execució, el temps necessari per a la seva implementació, els mecanismes per finançar-les i executar-les i la rendibilitat econòmica, social i mediambiental d’aquestes.

Així mateix, els especialistes recomanen la creació o potenciació d'estructures en l'Administració especialitzades en la CPP, amb professionals experts en aquest sistema de gestió, i amb mecanismes de transparència i seguiment durant tota la vida del contracte. Al seu torn, nomenar per a cada projecte un professional amb àmplia experiència i coneixement que lideri tot el procés.

La CPP per excel·lència és aquella en què l'usuari és capaç d'absorbir tots els costos de la infraestructura i del servei. En cas necessari, l'Administració pot col·laborar en el pagament d'aquests costos, en tot o en part, sense que es modifiqui l'esperit de la concessió (per exemple, en el transport públic).

És fonamental que els Plecs s’adeqüin al model de gestió que es deriva de la CPP i que resolguin l’assignació de riscos i la forma de remuneració, contemplant també els riscos assumits.

També cal dotar la CPP d'un marc jurídic segur i estable que permeti resoldre les discrepàncies o imprevistos al llarg de la vida de la concessió i que garanteixi el compliment de les condicions del contracte.

Els experts conclouen que al sector privat hi ha capital en abundància que pot invertir en infraestructures i equipaments, a fi de poder proveir les necessitats que actualment les administracions no poden finançar. Cal,  però, desenvolupar un pla nacional d’inversions, un pacte d’estat consensuat per impulsar les CPP, que fixi les condicions necessàries de seguretat jurídica, i estableixi metodologies sòlides i instruments adequats de transparència i fiscalització.

Alhora, ressalten els experts, cal fer pedagogia i canviar la imatge negativa que actualment tenen les CPP, tot i que els èxits són més nombrosos que els fracassos.

La Cambra de Contractistes

La Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya és una organització empresarial, que agrupa de manera voluntària a les empreses constructores amb activitat a Catalunya i que habitualment contracten amb organismes públics.

Aquestes empreses executen, de mitjana el 75%, en volum, de les obres promogudes pel sector públic a Catalunya i al voltant del 55% del total de la construcció catalana. Aquest important pes de la Cambra de Contractistes, en funció del que aporten llurs socis, la converteix en interlocutor privilegiat i portaveu autoritzat en la defensa dels interessos col·lectius del sector i del conjunt de la societat

Barcelona, 21 de novembre de 2019

Log in

feedback
x