La Variant de Vallirana, autovia B-24, guanya el Premi a la Millor Infraestructura 2019

  • Escrito por Josep Manel Marí
  • Publicado en Destaquem
  • Hits: 38

Atorgat en el marc de la 4a Edició de la “Nit de les Infraestructures” que avui se celebra a l’auditori de Foment del Treball

 

  • El jurat ha valorat la dificultat tècnica de la “Variant de Vallirana. Autovia B-24”, la incorporació en el túnel de les mesures de seguretat d’última generació, la integració ambiental, la millora de la mobilitat dels usuaris en una via d’accés a Barcelona i el gran impacte per als habitant de Vallirana, perquè amb la variant s’evita que fins 19.000 vehícles diaris, 4.000 d’ells camions d’alt tonatge, circulin pel centre de la població.
  • La “Integració de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a l’entorn dels barris de Gràcia i Can Feu de Sabadell” ha estat mereixedora d’un diploma com a finalista amb una menció especial.
  • L’acte, presidit per Francisco Gutiérrez, ha comptat amb la benvinguda de Josep Sànchez Llibre, President de Foment, i la cloenda de Janet Sanz, Segona Tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Damià Calvet, Conseller del Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, i Pedro Saura, Secretario de Estado de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana.

Barcelona, 14 d’octubre del 2020

En el transcurs de la celebració de la 4a Edició de la “Nit de les Infraestructures”, organitzada pel Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya, presidit per Francisco Gutiérrez, i que ha tingut lloc a l’auditori de Foment del Treball, s’ha reconegut amb el Premi a la Millor Infraestructura 2019 la “Variant de Vallirana. Autovia B-24”. L’acte ha comptat amb la benvinguda de Josep Sànchez Llibre, President de Foment, i la cloenda de Janet Sanz, Segona Tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Damià Calvet, Conseller del Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, i Pedro Saura, Secretario de Estado de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana.

El jurat ha valorat la dificultat tècnica de la Variant de Vallirana, autovia B-24, la incorporació en el túnel de les mesures de seguretat d’última generació, la integració ambiental de l’obra, la millora de la mobilitat dels usuaris en una via d’accés a Barcelona i el gran impacte per als habitant de Vallirana, perquè amb la variant s’evita que fins 19.000 vehícles diaris, 4.000 d’ells camions d’alt tonatge, circulin pel centre de la població.

Les obres de la “Variant de Vallirana. Autovia B-24” es van iniciar el 2004, però diversos contratemps van alentir les obres, que es van paralitzar definitivament el 2011 i no es van reprendre fins al 2015. El pressupost de les obres ascendeix a 167.390.000 d'euros, quantitat que sumada a l'import de les expropiacions i de les assistències tècniques de redacció de projecte i el control i vigilància de l'obra, ha suposat una inversió total de 176 milions d'euros.

Aquest nou itinerari es conforma com una alternativa de gran capacitat per al trànsit de llarg i mig recorregut que fins ara es veia obligat a circular per la travessia de Vallirana de la N-340, on hi ha limitació de velocitat a 50 km / h, nombroses interseccions (algunes semaforitzades), passos de vianants i freqüents retencions.

Els veïns de Vallirana es veuran especialment beneficiats, ja que la variant ha tret dels seus carrers gran part d'aquest trànsit, amb la consegüent millora de les molèsties que aquest els ocasionava (soroll, contaminació) i de la seva seguretat viària (perill d'atropellaments).

La longitud total del tram és de 2.990 m, la meitat dels quals discorren a través del nou Túnel de Vallirana. El túnel de Vallirana es compon de dos tubs, un per a cada sentit de circulació, d'aproximadament 1.450 m de longitud cada un, situats sota una zona residencial del municipi i que han suposat la part més important de les obres.

La secció tipus de túnel consta de dos carrils de 3,5 m i vorals exteriors d'1 m i interiors d'0,5 m amb voreres 0,75 m. Entre altres instal·lacions, està equipat amb doble subministrament d'energia, sensors de qualitat de l'aire, enllumenat d'emergència, 3 galeries d'evacuació entre túnels adaptades per al pas de persones amb mobilitat reduïda i vehicles d'emergència, senyalització variable i sistema de radiocomunicacions. Totes les instal·lacions es gestionaran des del nou centre de control situat proper a la boca oest dels túnels.

En la construcció del nou tram s'ha aconseguit una perfecta integració ambiental mitjançant les mesures de prevenció, restitució ambiental i integració paisatgística dutes a terme.

El Premi a la Millor Infraestructura 2019, tot i sent únic, vol reconèixer els diferents actors que hi participen i que és concreten en quatre, cadascun corresponent als diferents processos que requereix una infraestructura d’aquesta rellevància. En aquesta quarta edició, els guardonats en cadascuna de les categories han estat:

  • Premi al Promotor: Direccón General de Carreteras. Ministerio De Transportes, Mobilidad y Agenada Urbana.
  • Premi als Projectistes: AudingIntraesa, S.A. i AECOM INOCSA, S.L.
  • Premi a les Direccions d’obra: BAC Engineering Consultancy Group, S.L. i Pigra Engineering, S.L.
  • Premi al Constructor: FCC Construcción, S.A.

La infraestructura amb diploma

Així mateix, el Jurat del premi també ha considerat mereixedora d’un diploma com a finalista amb una menció especial  a  la “Integració de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a l’entorn dels barris de Gràcia i Can Feu de Sabadell”.

Les obres d’integració urbana dels FGC a Sabadell, que han tingut un cost de 19 milions d’euros, consisteixen en el cobriment de les vies del ferrocarril en un tram de 375 metres que fins ara discorria en superfície. L’obra permet millorar la permeabilitat i la mobilitat a l’entorn de la línia d’FGC i crear, alhora, un nou espai per a l’ús ciutadà.

La visualització d’un nou model de gestió

La celebració de la “Nit de les Infraestructures”, amb el lliurament del Premi a la Infraestructura 2019, promou la consolidació del nou model de gestió que desenvolupen des de fa anys les entitats que han donat forma al Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya (creat el maig de 2017). Aquest nou model té els seus eixos principals en la planificació a llarg termini i la priorització de les infraestructures en funció de la seva demanda i sostenibilitat, que s’avaluïn mitjançant una exhaustiva anàlisi que indiqui el seu retorn econòmic, social i ambiental al llarg de tot el cicle de vida; en la millora dels projectes i de l’execució de l’obra, així com de tot el procés de gestió tècnica i administrativa per tal que els contractes s’adjudiquin, s’executin i liquidin per l’import del projecte aprovat per la pròpia administració (l’Objectiu 100). En definitiva, el nou model de gestió propugna millorar de l’eficiència en la planificació i construcció d’infraestructures i equipaments.

Els promotors del Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya són: l’Associació Catalana d’Empreses d’Enginyeria i Consultores Independents de Catalunya (ASINCA), la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Foment del Treball Nacional (FTN) i la Fundació Cercle d’Infraestructures (FCI). Així mateix, són col·laboradors: la Cámara de Concesionarios de Infraestructuras, Equipamientos y Servicios Públicos (CCIES), el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, la Confederació Catalana de la Construcció (CCC)  i l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC).

En aquesta quarta edició de la Nit de les Infraestructures, i com a acte previ al lliurament dels guardons respectius, Javier Rui-Wamba, President de la FUNDACIÓ ESTEYCO, ha reflexionat sobre la col·laboració amb una ponència titulada: “Treballant plegats, fent país”.

 

 

Log in

feedback
x