cabecera noticies

Nota de premsa: Informe de licitació del 3r trimestre del 2018

Informe de Licitació d’Obres i Serveis. Catalunya 3r trimestre 2018 (Veure informe complert)

 

  • Malgrat l’impuls de l’Administració Local, la licitació oficial d’obres a Catalunya és encara molt inferior a la mitjana històrica.
  • El baix volum de licitació agreuja el crònic dèficit d’inversió en infraestructures, doncs “la licitació d’avui és la producció/inversió de demà”.
  • La CCOC insisteix a recordar que la inversió pública ha d’ésser estable i previsible per suavitzar els cicles econòmics, donar certesa als agents econòmics i evitar forts ajustaments del sector en temps de crisi.

 

La licitació oficial d’obres a Catalunya ha augmentat, de gener a setembre del 2018, un 16% respecte el mateix període del 2017, assolint 1.201,4 milions d’euros, gràcies sobretot a l’impuls de l’Administració Local.

Aquest import és inferior a la mitjana dels darrers vint anys, uns 2.800 milions d’euros per al mateix període o 3.750 milions anuals, a preus constants. Per això, el baix volum de licitació agreuja el crònic dèficit d’inversió en infraestructures, doncs “la licitació d’avui és la producció/inversió de demà”.

L’Administració Local, que ha augmentat el volum en un 20%, és el nivell administratiu més actiu, amb un 63% sobre el total licitat, havent publicat anuncis de sol·licitud d’ofertes per un import de 755 milions d’euros. El fet que l’any 2019 se celebrin eleccions municipals ha estat determinant per al dinamisme dels ens local. Aquest impuls, però, no tindrà continuïtat un cop finalitzin els comicis, per la qual cosa es preveu que la licitació del ens locals l’any vinent sigui ínfima.

Pel que fa a la Generalitat, la licitació ha disminuït un 19% respecte el mateix període de l’any passat, essent el total publicat de 262 milions d’euros. En aquest tres trimestres la licitació de la Generalitat constitueix el 22% del total.

Finalment, l’Administració General de l’Estat (AGE) ha augmentat la licitació, de gener a setembre, un 122% respecte el 2017, que va ser un any de molt poca activitat licitadora. Limport ha estat de 185 milions d’euros, el 15% del total, incloent-hi organismes amb ingressos d’explotació propis, en gran part sufragats pel pagament dels usuaris, com per exemple, AENA-ENAIRE, ADIF, Autoritats Portuàries de Barcelona i Tarragona, Renfe o Correus.

A més de la baixa licitació, l’execució pressupostària d’inversions reals de l’Administració General de l’Estat i el seu sector públic, dades que publica la Intervención General del Estado, també ha estat escassa. De gener a juny d’enguany, s’han invertit 319 milions d’euros, el 24,3% dels 1.312 milions d’euros de crèdit o inversió inicial regionalitzable consignats als Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2018. Els anys 2015, 2016 i 2017, l’execució de les inversions reals va ser del 70%, 56% i 81%, respectivament.

Per altra banda, la licitació de serveis que són d’interès de les empreses constructores i els seus grups ha assolit, de gener a setembre del 2018, un import total de 538 milions d’euros, que representa un increment substancial respecte l’any passat, de nou gràcies a l’activitat dels ens locals.

La CCOC reitera la necessitat que les infraestructures es planifiquin a mig-llarg termini (10-15 anys), independentment dels períodes electorals, en funció de la seva demanda, i que siguin prèviament avaluades segons criteris de cost benefici que n’assegurin la seva rendibilitat econòmica, social i ambiental.

La CCOC també insisteix en recordar que la inversió pública ha d’ésser estable i previsible per suavitzar els cicles econòmics, donar certesa als agents econòmics i evitar forts ajustaments del sector en temps de crisi, i que la licitació mínima regular i recurrent de totes les administracions que requereix Catalunya per satisfer les seves necessitats en infraestructures econòmiques i socials[1], presents i futures, hauria de ser aproximadament del 2,2% del PIB (uns 5.000 milions anuals), estimació molt conservadora si es té en compte que la inversió pública mitjana dels 28 països de la UE en el període 2001-2017 va ser del 3,1% del PIB (Espanya, 3,5%)[2].

 

Barcelona, 9 d’octubre del 2018

Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya

 

[1] Les infraestructures les podem dividir en econòmiques o directament productives (per exemple, les de transport, serveis públics, serveis de telecomunicacions o la gestió del sòl), que afecten directament el procés productiu i la productivitat dels factors, i les infraestructures socials (com les educatives, sanitàries, centres assistencials i culturals, edificis i equipaments emprats per l’administració), que només participen indirectament en la producció a partir dels serveis que ofereixen a la població.

[2] La inversió pública (formació bruta de capital fix) inclou infraestructures, però també R+D pública, vehicles i maquinària, entre d’altres conceptes.

feedback
x