cabecera noticies

Nota de premsa: II Jornada sobre la Gestió de les Infraestructures i els Equipaments: Fent camí.

 

Nota de Premsa

“II Jornada sobre la Gestió de les Infraestructures i els Equipaments: Fent camí.”

 

Els experts del sector públic, empresarial i acadèmic reclamen la implantació

del nou model de gestió de les infraestructures i els equipaments

 

  • Planificació consensuada i de llarg recorregut (10-15 anys), basada en dades objectives
  • Priorització de les obres “a demanda”, no “a oferta”
  • Per a la sostenibilitat de les infraestructures, cal potenciar les col·laboracions públic-privades (CPP) i el finançament mitjançant pagament per ús
  • La xarxa de vies d’alta capacitat necessita un nou model de gestió
  • En la licitació, cal acabar amb les ofertes sota cost

A llarg del matí d’avui s’ha celebrat a la Sala d’Actes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports (ETSECCP) de l’UPC la “II Jornada sobre la Gestió de les Infraestructures i els Equipaments: Fent camí.”, organitzada per la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), amb el suport de la pròpia Escola. En el decurs de la jornada, representats de les administracions públiques (estatal, autonòmica i local), del sector empresarial, del món acadèmic i experts, han exposat les seves propostes i han debatut sobre el necessari canvi de paradigma de les infraestructures i els equipaments. Després de cinc hores de debat, les principals conclusions han estat les següents:

Des del 2015, diverses institucions, com la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, Foment del Treball, el Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya, entre d’altres, han estat generant un ampli debat per impulsar un “nou model de gestió de les infraestructures i els equipaments” basat en l’eficiència i la transparència. Les idees i conceptes desenvolupats en diversos documents comencen a assolir un consens entre els professionals, les administracions, els acadèmics i la societat en el seu conjunt, gràcies també a un destacat ressò en els mitjans de comunicació: podem dir, doncs, que estem fent camí, que estem avançant.

En aquest estadi, però, cal prendre ja les mesures concretes per desenvolupar aquest nou model de gestió. Entre les idees exposades pels participants, destaquem:

Es indispensable disposar d’una planificació consensuada i de llarg recorregut (10-15 anys), basada en dades objectives.

El consens polític és imprescindible per donar racionalitat econòmica a les decisions sobre infraestructures.

La demanda d’infraestructures està augmentant i hi haurà noves necessitats. Per això, cal un Pacte d’Infraestructures, amb mesures concretes que sorgiran de mecanismes de governança en el qual participin governs, oposició, societat civil, etc, i necessitem recursos que provinguin de les col·laboracions publicoprivades.

La inversió pública ha de ser estable i previsible. Són projectes que transcendeixen cicles econòmics i legislatures, que han de suavitzar el cicle i donar certesa als agents econòmics.

Necessitem una visió global del conjunt de les infraestructures, concebudes en xarxa i que incorporin la intermodalitat.

Proposem programes estables per a fer infraestructures, amb finançaments clars i finalistes, i un nou model de col·laboració publicoprivat que sigui transparent, àgil i flexible.

Cal prioritzar les infraestructures i els equipaments en funció de la seva demanda, no a oferta, que s’avaluï mitjançant una anàlisi cost-benefici que tingui en compte el seu retorn econòmic, social i ambiental durant tota la vida útil.

El Corredor Mediterrani és el projecte més estratègic i intermodal d’Espanya.

En un sistema madur de transport com l'espanyol, ha de prevaler la visió intermodal i prioritzar inversions que facin al Corredor viable, rendible i maximitzin el creixement.

És molt important planificar també el manteniment, evitar l’excés de singularitat de les solucions constructives i precisar molt bé el programa d’us efectiu de les infraestructures.

Davant l’evidencia que els recursos necessaris per sostenir l'Estat del benestar són cada vegada més grans i la inversió pública no augmentarà substancialment, la col·laboració publicoprivada és un bon sistema per ajudar un país a desenvolupar i gestionar les infraestructures i els serveis públics. Per això, cal realitzar una àmplia tasca pedagògica per canviar la percepció negativa que, en l’actualitat, manté la societat.

Els contractes de CPP han de resoldre adequadament el repartiment de riscos i la forma de remuneració, contemplant també els riscos assumits.

Hem d’aprofitar el venciment de les actuals concessions d’autopistes per implantar el nou model en tota la xarxa de vies d’alta capacitat, que ha de ser harmònic permanentment i sostenible.

El sistema transitori de pas del model actual d’autovies-autopistes de peatge, al model proposat, hauria de realitzar-se amb prudència, ja que l’aixecament de les barreres en aquestes últimes, sense una rebaixa substancial dels imports durant aquest període transitori, pot donar problemes greus de refús en el futur.

Es proposa tarifar l’accessibilitat als trams més congestionats de les àrees metropolitanes i invertir els recursos en la millora del transport públic. Així mateix, cal també tarifar les vies d’alta capacitat sota els principis de qui usa paga, qui contamina paga per alliberar recursos per al manteniment i desenvolupament d’altes infraestructures, així com la modernització del transport.

La nova Llei de Contractes del Sector Públic és una oportunitat per fer una aposta per a la contractació de qualitat i no pel preu; això comporta una transformació dels plecs de clàusules que han de ser clars i senzills, homologables entre ells i amatents als sector al qual es dirigeixen.

La normativa de contractació vol incrementar l’eficiència de la despesa pública i potencia la reducció dels costos de transacció, així com la transparència.

S’ha de millorar la qualitat legislativa per millorar la seguretat jurídica.

A la licitació, s’ha de desincentivar la presa de riscos en la presentació d'ofertes sota cost, que perjudiquen tant al client com al proveïdor: obres parades, rescissions, etc.

És necessari invertir més en projectes i optimitzar l'execució de l'obra, i millorar el procés de gestió tècnica i administrativa de tot el cicle de vida de la infraestructura o l'equipament.

S’ha de professionalitzar el comprador públic. La contractació d’infraestructures públiques és un bé d’interès general i cal un projecte correcte, un preu realista i un seguiment tècnic i administratiu professional de l’execució de la infraestructura.

Des de les empreses es considera que cal una aplicació acurada dels criteris socials atenent al contingut i naturalesa dels treball a executar en cada cas.

Fem una contractació més justa i solidària amb la col·laboració entre les empreses, la societat civil i les administracions...volem la qualitat versus baixes temeràries en les ofertes de les licitacions.

Podem concloure que els experts del sector públic, empresarial i acadèmic estan d’acord en un model de gestió de les infraestructures i els equipaments i que ara cal aplicar-lo de forma consensuada prenent mesures concretes.

 

Una representació significativa del sector i les administracions

La jornada, a la qual han assistit 165 persones, ha acollit una àmplia representació del sector professional de l’obra pública, les infraestructures i els equipaments, tant de l’àmbit públic com del privat.

La benvinguda i apertura de l’acte ha anat a càrrec de Joaquim Llansó Nores, President de la CCOC, de Pedro Díez Mejía, Director de l’ETSECCP, i de Pedro Saura García,  Secretari d’Estat d’Infraestructures, Transport i Habitatge del Ministeri de Foment, que ha clos la introducció a la Jornada .

 

El contingut de la jornada s’ha estructurat en 5 eixos:

  1. La nova contractació més social i sostenible”, ponència a càrrec de Janet Sanz Cid, Tinent d’Alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona.
  2. El nou model de gestió. El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya. Fent camí.”, dissertació que ha desenvolupat Francisco Gutiérrez Ferrándiz, President del Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya.
  3. Propostes per a la gestió i el finançament de les infraestructures i equipaments”, amb intervencions de Salvador Alemany Mas, President de SABA; Ricard Font i Hereu, President de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; Isidre Gavin i Valls, Secretari d’Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya; Pere Macias i Arau, President del Cercle d’Infraestructures; Julian Núñez Sánchez, President de SEOPAN i Ángel Sánchez Rubio, Director General de BIMSA. El posterior debat ha estat moderat per Salvador Guillermo Viñeta, Director d’Economia de Foment del Treball Nacional.
  4. Una Infraestructura estratègica: El Corredor Mediterrani”, exposició que ha realitzat Antonio Vicente Sánchez, Coordinador Adjunto de Infraestructura y Relaciones Institucionales d’ADIF, Ministeri de Foment.
  5. La nova Llei de Contractes del Sector Públic. Oportunitats per a la millora”, amb la participació de Neus Colet Arean, Presidenta del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic; Pedro Fernández Alén, Secretario General de la CNC; Josep Túnica Buira, President d’ASINCA. Ha modera el debat Ignasi Puig Abós, Secretari de la CCOC.

A la cloenda ha intervingut Damià Calvet i Valera, Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, que ha qualificat de molt positiva la jornada.

 

La Cambra de Contractistes

La Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya és una organització empresarial, que agrupa de manera voluntària a les empreses constructores amb activitat a Catalunya i que habitualment contracten amb organismes públics.

La Cambra de Contractistes està integrada per 69 empreses de tot tipus, grans, petites i mitjanes, generalistes i especialitzades. Un 42% del total dels socis el constitueixen empreses petites, un 39 % són empreses mitjanes i un 19 % són empreses grans.

Aquestes empreses executen, de mitjana el 75%, en volum, de les obres promogudes pel sector públic a Catalunya i al voltant del 55% del total de la construcció catalana. Aquest important pes de la Cambra de Contractistes, en funció del que aporten llurs socis, la converteix en interlocutor privilegiat i portaveu autoritzat en la defensa dels interessos col·lectius del sector i del conjunt de la societat

Barcelona, 29 de novembre de 2018

Les presentacions es publicaran més endavant.

 

 

feedback
x