cabecera noticies

NdP: Informe de conjuntura 2018 del sector de la construcció. Previsions per al 2019

Tot i la presència d’alguns indicadors positius,el sector encara és lluny de la recuperació 

  • El 2018, el sector va créixer un 4,7% respecte 2017, però amb valors absoluts notablement per sota de la mitjana dels darrers 20 anys
  • La inversió pública està per sota de les necessitats de l’economia catalana
  • La inversió privada lidera el creixement amb una pujada del 12% dels metres quadrats d’edificació encarregats
  • Les previsions apunten a què el 2019 continuarà la tendència moderadament alcista en el sector privat, i amb incerteses en el públic

El president de la Cambra de Contractistes de Catalunya, Joaquim Llansó, ha presentat aquest matí les principals magnituds del sector de la construcció i de l’obra pública a Catalunya, corresponents a l’exercici 2018. La dada més rellevant és que, malgrat que el sector en conjunt ha crescut un 4,7% respecte l’any anterior, encara presenta valors notablement inferiors a la mitjana històrica dels darrers 20 anys, i pel que fa a la licitació pública, aquesta és molt lluny del 2,2% del PIB català que necessita el país, la qual cosa no permet parlar encara que estem en un procés de recuperació de l’activitat, sinó que els efectes de la crisi encara són ben presents.

Pel que fa a la licitació pública, aquesta s’ha mantingut en un volum semblant al 2017, amb un lleuger increment de 16 milions d’euros, assolint durant 2018 la xifra de 1.671 milions d’euros (1.655,6 milions l’exercici anterior). Tot i així, el volum licitador públic queda molt lluny dels 3.750 milions de mitjana dels darrers 20 anys. Davant l’atonia de l’Administració General de l’Estat i de la Generalitat, les administracions locals lideren l’activitat de l’obra pública, que representa el 64% del total, molt vinculada a les eleccions municipals que se celebraran el 26 de maig de 2019. Així, l’administració local ha augmentat el volum de licitacions en 39 milions, amb una oferta de projectes a construir per valor de 1.063 milions d’euros. No obstant, existeix el risc evident que passades les eleccions, s’experimenti una nova contracció de l’activitat, ja que el volum licitador municipal està molt relacionat amb el calendari electoral. Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya ha disminuït les licitacions en 58 milions, amb un import total de 356 milions d’euros, la qual cosa equival al 21% del total. Finalment,  la licitació procedent de l’Administració General de l’Estat ha augmentat en 35 milions, amb una xifra total de 253 milions d’euros, incloent-hi organismes amb ingressos propis d’explotació, com poden ser AENA-ENAIRE, Adif, Renfe, Correus o les autoritats portuàries de Barcelona i Tarragona.

Un altre indicador d’activitat és el nombre d’habitatges iniciats, que s’ha incrementat el 2018 en 2.100 (+13%) respecte l’any anterior, amb un total de 18.778. L’obra nova ha augmentat en 2.826 habitatges iniciats (+28), mentre que la reforma i ampliació s’ha reduït 726 (-11%). Novament, l’activitat en aquest subsector és molt inferior a la mitjana històrica.

Un altre element clau a tenir en compte a l’hora de planificar i preveure inversions és el manteniment i conservació del patrimoni català en infraestructures, equipaments i habitatges, que cal preservar. I en aquest mateix sentit, també s’ha de donar compliment als compromisos adquirits amb la Unió Europea perquè, mitjançant les polítiques de rehabilitació energètica, es redueixi la demanda energètica i les emissions de gasos d’efecte hivernacle generats pels edificis i s’aprofitin les energies renovables,

Augmenta l’ocupació i el nombre d’empreses, però encara se situen molt per sota de la mitjana històrica

Segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), l’augment mitjà de persones ocupades en el sector de la construcció a Catalunya ha estat del 2%. Això vol dir que s’han incorporat a l’activitat laboral del sector 16.400 persones més, amb un total el 2018 de 212.600 persones. Per altra banda, el nombre d’afiliacions a la Seguretat Social ha crescut de 9.601 persones, un 5,1% més respecte el 2017, essent el 2018 el total d’afiliats de 199.361 persones, inclosos autònoms.

L’any 2008 hi havia a Catalunya 47.869 empreses de construcció d’edificis, enginyeria civil i activitats de construcció amb un o més treballadors donades d’alta al Directorio Central de Empresas (DIRCE). Deu anys després n’hi ha només 24.712. És a dir, en aquest període s’han perdut 23.157 empreses d’un o més treballadors, el 52% de les existents el 2008.  La greu situació del sector de la construcció provocada per la manca de projectes, l’extrema competència en preus entre les empreses i les dificultats financeres, va abocar al tancament de nombroses empreses i només a partir del 2017 s’ha començat a revertir aquesta tendència amb un increment d’empreses del 3% i del 9% el 2018. L’estructura empresarial posa de relleu un mercat molt atomitzat en el qual el 90% en les empreses amb menys de 10 assalariats.

Menys licitadors, menys baixes... però encara s’accepten riscos

Durant l’any 2018 el nombre d’empreses concurrents a les ofertes del sector públic va experimentar una davallada del 31% fins a situar-se en 9,6 licitadors per obra. Aquesta dada es pot explicar per l’augment relatiu de l’obra privada i de la licitació pública, especialment en l’àmbit de les administracions locals, la qual cosa permet a les empreses ser més selectives a l’hora d’escollir els projectes als quals presenten les seves propostes, i també degut al canvi de plecs de diverses administracions, que han ocasionat que la licitació pública sigui més complexa i de difícil accés.

També s’ha experimentat una reducció en les baixes de les ofertes en ampliar-se el ventall de licitacions. En 2018, aquesta tendència moderadora –iniciada ja en 2014– s’ha consolidat  amb una baixa mitjana del 16,6% respecte el preu fixat per l’administració. No obstant, les administracions públiques segueixen acceptant ofertes amb risc, que les empreses han d’assumir per la necessitat d’aconseguir adjudicacions. En comptes d’establir mecanismes que permetin determinar efectivament la proposta més avantatjosa, evitant així les ofertes de caràcter temerari, fins ara s’ha imposant, en l’àmbit de l’administració, una interpretació errònia de la normativa de contractació mitjançant la qual es tendeix a la subhasta, i per tant a sobrevalorar el preu en detriment dels aspectes qualitatius de l’oferta, com a mecanisme per assegurar-ne la transparència.. Des de la Cambra de Contractistes, esperem que la implementació de la nova Llei de Contractes del Sector Públic, que va entrar en vigor el 9 de març del 2018, aquesta anomalia es corregeixi i el preu no sigui un factor tant determinant com ho ha estat fins ara. La nova normativa pretén aconseguir una major transparència en la contractació pública i una millor relació qualitat-preu, establint l’obligació dels òrgans de contractació de vetllar perquè el disseny dels criteris d'adjudicació permeti obtenir obres, subministraments i serveis de qualitat mitjançant la inclusió d'aspectes qualitatius, mediambientals, socials i innovadors vinculats a l'objecte del contracte.

Perspectives per al 2019

El creixement de l’economia catalana durant els darrers cinc anys (un 2,6 % el 2018), dins un context internacional molt positiu, proporcionen un entorn favorable pel desenvolupament del sector de la construcció.

Tot i la revisió a la baixa de les previsions econòmiques de la zona euro, d’Espanya i Catalunya, a causa d’un context internacional menys favorable, els fonaments de l’economia romanen sòlids, sustentats per la creació d’ocupació, costos baixos de finançament i un to una mica més expansiu de la política fiscal. Per altra banda, la construcció és un mercat que es caracteritza per una forta inèrcia a causa del llarg període de maduració dels productes, per la qual cosa, triga més en notar els efectes dels canvis de tendència i es recupera més tard que altres sector econòmics.

La construcció residencial depèn de les decisions de despesa de les famílies (i en menor mesura, dels inversors), que es tradueix en el nombre de compravendes i de concessió d’hipoteques, que continuen amb una tendència positiva. Tot i l’augment de preu dels habitatges, no s’ha assolit l’esforç teòric màxim que mesura l’accessibilitat de la compra, els tipus d’interès se situen a nivell relativament reduïts i la creació d’ocupació es manté dinàmica. Aquestes dades, juntament amb la bona dinàmica dels indicadors avançats, principalment els visats de direcció d’obra nova, i un clima empresarial de la construcció positiu, fan preveure que a Catalunya el 2019 es mantinguin les bones expectatives, si bé més moderades que el 2018, a causa de la disminució de la confiança en l’evolució de l’economia.

Pel que fa a l’edificació no residencial, aquesta es veu afectada per la relantització de la producció industrial, una disminució de l’exportació i de les expectatives de les empreses, així com una desacceleració dels indicadors d’inversió, si bé el turisme i altres serveis mantenen un bon ritme de creixement. Per tot això, aquest segment probablement perdrà força dinamisme en els mercats d’oficines, de serveis comercials i magatzems, però seguirà força actiu en el de turisme, recreació i esports, d’acord amb les dades de visats de direcció d’obra nova.

La rehabilitació, destinada a habitatge com a altres usos, es mantindrà estable, si bé disminuirà lleugerament a causa de la desacceleració del sector de la construcció en el seu conjunt derivada del refredament de les expectatives econòmiques.

L’obra pública es veu molt afectada pels cicles electorals i l’aprovació o no de pressupostos. La celebració d’eleccions municipals el maig d’enguany ha suposat un augment de licitació i d’inversió de les administracions locals (especialment a finals del 2017, l’any 2018 i en menor mesura a principis del 2019), que acostumen a inaugurar les infraestructures i equipaments finalitzats poc abans de les eleccions, fet que distorsiona la planificació de les empreses, que necessiten una licitació més estable al llarg del temps. Un cop celebrades les eleccions els nous equips de govern planifiquen les actuacions futures i els dos primers anys acostumen a desenvolupar els projectes, per la qual cosa baixa molt la licitació d’obres, que es torna a activar a partir del segon any.

Per altra banda, tant l’Administració General de l’Estat com la Generalitat no han pogut aprovar els seus pressupostos.  Això vol dir que no poden iniciar nous projectes i només els és permès continuar els que tenen una planificació plurianual i, per tant, les iniciatives proposades pels dos governs es veuran frenades i es retardaran les aplicacions pressupostàries destinades a inversió que, a més de ser escasses quantitativament, tindran una tramitació més complicada administrativament i es demoraran en el temps.

En el cas dels Pressupostos Generals de l’Estat, i també en menor mesura, de la Generalitat, al no poder aprovar el projecte de pressupostos, hi haurà una disminució dels ingressos a causa de la manca d’aprovació de nous impostos i taxes o de la seva actualització. Sense aquests, vist l’augment de la despesa, el dèficit públic augmentarà i, per compensar-lo, s’acostuma a retallar la inversió en comptes de fer-ho amb la despesa corrent.

A més, la celebració d’eleccions a les Corts espanyoles afegeix un altre grau d’incertesa que perjudica la inversió perquè es produeixen canvis en els equips i, depenent dels resultats, pot haver dificultats per formar govern.

Tot plegat pot suposar una aturada inversora de diversos mesos, que, si afegim que les administracions encara estan adaptant els plecs a la Llei de Contractes del Sector Públic, que va entrar en vigor fa un any, ens trobem amb un molt probable escenari d'aturada inversora que es pot perllongar fins al 2020.

En conclusió, la fi del cicle inversor de les administracions locals i la manca de pressupostos de l’Administració General de l’Estat i de la Generalitat fan preveure que la licitació el 2019 pugui ser més baixa que el 2018, ja de per si de poca entitat a causa dels plans de consolidació fiscal de l’economia espanyola, si bé la inversió es pot mantenir en mínims a causa dels projectes pendents que s’estan ja executant.

D’acord amb Euroconstruct per a Espanya, es preveu que el 2019 la construcció per edificació residencial augmenti un 8,5%, la no residencial un 4,0%, la rehabilitació un 2,3%,  i l’obra civil un 1,5%. El total de la producció en construcció s’incrementaria en un 4,5% (5,7% el 2018).

Propostes de la Cambra de Contractistes per avançar en la recuperació sectorial

El sector de l’obra pública, en tant que element clau dins la inversió pública en general, és un dels que tenen major impacte sobre l’economia i sobre la societat d’un país. Conseqüentment, qualsevol política econòmica orientada a crear escenaris que facilitin la sortida de la crisi ha de contemplar la inversió pública en infraestructures i equipaments com un dels seus pilars fonamentals. És en aquest sentit, que la Cambra de Contractistes proposa les següents accions:

  • Establir una licitació d’obra publica regular, estable i sostinguda en el temps, indexada en relació a un percentatge del PIB: 2,2%, aproximadament 5.000 M€/any.
  • Prioritzar les infraestructures en funció de la demanda, mitjançant una anàlisi cost-benefici, que tingui en compte el seu retorn econòmic, social i ambiental.
  • Planificant les infraestructures bàsiques a 10-15 anys vista, amb criteris tècnics, amb independència dels cicles electorals.
  • Simplificar i homogeneïtzar els procediments de contractació del sector públic, a través de la unificació de criteris entre les diferents administracions. Establir els mecanismes que permetin determinar efectivament la proposta més avantatjosa, en relació qualitat-preu, evitant així les ofertes per sota del seu cost.
  • Les aportacions dels estats membre a les inversions estratègiques cofinançades per la UE per impulsar el creixement i l’ocupació (per exemple, el corredor mediterrani o els accessos als ports), no haurien de computar en cap cas per al dèficit. Així mateix, regions europees com Catalunya, haurien de tenir regles adaptades a les seves circumstàncies que afavoreixin la inversió en infraestructures productives.
  • Davant les restriccions pressupostàries de les administracions públiques és urgent adoptar, seguint les recomanacions de la directiva europea, el criteri de “qui usa, paga” i, per tant, establir el principi de pagament per ús d’infraestructures en les vies d’alta capacitat. Aquesta mesura, ja incorporada per la majoria de països europeus, té la finalitat de finançar el seu manteniment amb els recursos aportats pels usuaris i no exclusivament a càrrec de tots els contribuents.
  • Cal fer ús de les col·laboracions público-privades (CPP) perquè la seva aportació de capital privat pot contribuir a compensar la menor inversió de les administracions públiques en aquells projectes necessaris pel creixement del país.
  • Cal també promoure la conservació i manteniment d’infraestructures, així com la rehabilitació d’edificis amb la mirada posada en el compromís de reducció la demanda energètica i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle generats pels edificis, i aprofitar les energies renovables.

  Barcelona, 9 d’abril de 2019

 (* ) Podeu accedir a l’informe íntegre El sector de la construcció a Catalunya 2017. Previsions 2018

feedback
x