cabecera noticies

La licitació oficial d’obres a Catalunya cau un 41%, de gener a setembre del 2020, en comparació a l’any anterior.

Nota de premsa sobre l'"Informe de Licitació d’Obres i Serveis Catalunya 3r trimestre 2020".

  • La licitació oficial d’obres a Catalunya cau un 41%, de gener a setembre del 2020, en comparació a l’any anterior.
  • La crisi provocada per la pandèmia de coronavirus atura la licitació, que ja se situava molt per sota de les necessitats de l’economia i dels ciutadans.
  • La Cambra de Contractistes demana mesures per preservar la continuïtat de les empreses contractistes d’obres i l’ocupació.

La licitació oficial d’obres a Catalunya ha disminuït, de gener al setembre del 2020, un 41% respecte el mateix període de l’any passat, assolint 873,4 milions d’euros. De seguir aquesta tendència durant la resta de l’any, la licitació es podria situar al voltant dels 1.100 milions d’euros, aproximadament una quarta part de la mitjana de la sèrie història dels darrers 20 anys (3.750 milions d’euros constants anuals), amb la qual cosa estaríem al mateix nivell dels pitjors anys de la crisi precedent.

 

A la gràfica anterior es mostra l’evolució de la licitació per data de publicació de gener a setembre. S’hi observa el gran impacte que es va produir amb el confinament de la població, a partir de la segona quinzena de març, i la progressiva represa dels procediments de licitació, a mitjans de maig, que no ha estat encara compensat.

L’Administració Local segueix sent el nivell administratiu més actiu, i fins i tot augmenta la seva quota de participació, amb el 64% de tota la licitació. Ha publicat anuncis ver valor de 562 milions d’euros entre gener i setembre del 2020, tot i que l’import ha disminuït un 17% respecte el mateix període del 2019. És a destacar que l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona ha licitat 13 edificis d’habitatges per un import de 133 milions d’euros.

Pel que fa a la Generalitat, la seva licitació s’ha reduït en un 29%, amb un import total de 251 milions d’euros, el 29% del total.

Limport licitat per l’Administració General de l’Estat (AGE), que inclou organismes amb ingressos propis, com ara AENA, autoritats portuàries de Barcelona i Tarragona o RENFE, ha estat de 60 milions d’euros, el 7% del total, amb una caiguda del 87%.

Per altra banda, la licitació de serveis que són d’interès de les empreses constructores i els seus grups ha estat, de gener a setembre del 2020, d’uns 772 milions d’euros (un 9% menys que el 2019, quan es va licitar per un import de 849 milions d’euros). Per administracions, l’Administració Local ha licitat 554 milions d’euros (+86%), el 72% del total; la Generalitat, 148 milions d’euros (-54%), el 19% del total; i l’Administració General de l’Estat, 70 milions d’euros (-70%), el 9% de total. Els manteniments representen el 88% dels serveis licitats, seguit de les neteges viàries amb un 8% del total.

La disminució de la licitació d’obres públiques respecte l’any anterior, ja de per sí molt baixa d’acord amb la sèrie històrica, aboca de nou al sector a una difícil situació, comparable a la produïda els anys 2008 i següents.

Cal recordar que, de març a agost, en el sector de la construcció s’han tramitat 7.977[1] expedients de regulació d'ocupació, que han afectat a 48.561 treballadors, i que les empreses necessiten mantenir la seva activitat per preservar els llocs de treball.

La construcció ha de ser una de les locomotores de la recuperació, per la seva capacitat d’arrossegament d’altres sectors, i així ho ha entès la Unió Europea, que aportarà fons per a la rehabilitació d’habitatges i altres projectes vinculats a la sostenibilitat, l’eficiència energètica i el canvi climàtic, entre d’altres.

Una de les mesures més eficaces i de ràpida aplicació per reactivar l’economia és avançar les licitacions futures i que el conjunt de les Administracions Públiques, europees, estatals, autonòmiques i locals, dissenyin de forma coherent els Plans de Reconstrucció (en línia amb el Pacte Verd Europeu de la UE) a fi que es realitzi un esforç inversor planificat, recurrent, ordenat en el temps, tot reduint els terminis, i prioritzat en funció del seu retorn econòmic, social i ambiental.

Aquestes mesures es veuran afavorides pel fet que l'Estat ha suspès les regles fiscals i els objectius de dèficit de manera extraordinària per al 2020 i 2021 per al conjunt de les administracions. Això permetrà que els ajuntaments puguin utilitzar tots els seus romanents durant els anys 2020 i 2021.

Barcelona, 5 d’octubre del 2020.

L’obra pública a Catalunya, un sector amb alt retorn econòmic i social

  • El sector de la construcció és, dels deu principals sectors de l’economia catalana, el que més activitat genera en altres sectors: Amb un multiplicador de l’1,92, cada milió d’euros demandats al sector construcció indueix la producció d’1,92 milions d’euros al conjunt de l’economia.
  • En la inversió en infraestructures el retorn fiscal de la inversió és del 49% d’allò invertit en concepte de recaptació de l’IVA, IRPF, Impost de Societats, cotitzacions socials o disminució de prestacions de desocupació.
  • La construcció és dels sectors que més ocupació genera per milió d’euro (dels 14 llocs de treball en obra civil fins els 56 en rehabilitació), i ocupa tècnics d’elevat nivell, però també molt de personal altament qualificat per al seu ofici, però amb escassa formació, motiu pel qual llur inserció laboral resulta molt difícil. 
  • La construcció és un sector clarament integrador que facilita la incorporació al mon del treball de col·lectius amb risc d’exclusió social.
  • La construcció és el sector que menys importa de l’exterior, amb un pes de les importacions sobre el volum total d’inversió de només el 9% (en el cas de l’automoció, per exemple, aquest és del 50%), la qual cosa afavoreix els productes i serveis locals.

 

[1] No inclou els procediments que han de ser resolts pel Ministeri de Treball i Economia Social atès que afecten més d'una comunitat autònoma.

feedback
x