cabecera noticies

Impacte de la COVID-19 al sector de la construcció i perspectives

Impacte de la Covid-19 al sector de la construcció

Com no podia ser d’altra manera, el període de confinament de la població a causa de la Covid-19 1 , i la subsegüent crisi econòmica i social, ha avocat el sector de la construcció a la recessió. Segons les dades del PIB de Catalunya, publicades per IDESCAT, la inversió en construcció el segon trimestre del 2020 va caure en volum un 26,2% respecte del mateix període de l’any anterior, superior a la disminució del PIB, que va ser del 21,3%. L’aturada obligatòria de l’activitat va frenar el consum de ciment, que va disminuir d’un 17% de gener a juny respecte del mateix període de l’any anterior. El nombre d’afiliats a la seguretat social es va reduir un 2,1%, de gener a agost, amb 4.320 treballadors menys. La pèrdua de llocs de treball no ha estat més intensa gràcies als ERTO, que, de mars a agost, han afectat 48.544 treballadors assalariats d’empreses amb centres de treball situats només a Catalunya 2 . Cal recordar que aquests treballadors consten d’alta com a afiliats al Règim General de la Seguretat Social perquè se suspèn temporalment el contracte de treball o es redueix la jornada de treball de les persones contractades per l’empresa. L’Enquesta de Població Activa (EPA) mostra més clarament la disminució de l’activitat del sector de la construcció. Així, en el segon trimestre de l’any, el nombre d’hores efectives setmanals treballades a Espanya s’ha reduït un 30%, comparat amb el mateix període de l’any anterior, i un -26% respecte del primer trimestre de l’any. Un cop superar el període de confinament, la construcció ha pogut anar recuperant relativament l’activitat i no s’ha vist tan afectada com altres sectors. Les empreses, però, estan disminuint la seva cartera de projectes i cada vegada tenen més dificultats per adjudicar-se noves obres, com ho testimonia la caiguda de la licitació de gener a setembre d’un 41%% i la disminució del nombre de metres quadrats a construir segons els visats d’obra nova, amb una reducció del 35% de gener a juliol respecte l’any anterior (- 33% la construcció residencials i -40% la no residencial).

Finançament europeu per a la recuperació

Les mesures de recuperació propostes per la Unió Europea, que s’impulsen dins el marc de Next Generation EU3 , el nou instrument temporal de recuperació que presenta una capacitat financera de 750 000 milions d’euros, i del nou Marc Financer Plurianual de la UE, amb un bilió més d’euros, es poden veure afectats per endarreriments deguts a la divergència entre el Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu i en la necessària aprovació per part dels parlaments nacionals de l’augment de sostre pressupostari. El Parlament Europeu exigeix més recursos per a investigació i desenvolupament, l’establiment d’un calendari d’impostos europeus, la vinculació dels fons al compliment de l’Estat de Dret i que es puguin negociar per separat, a la qual cosa el Consell s’oposa. A conseqüència d’aquest endarreriment, l'arribada dels primers 14.000 milions dels 140.000 que té assignats Espanya es pot retardar fins a la segona meitat de 2021, comprometent la recuperació econòmica en el pròxim exercici. Segons Funcas, Espanya rebrà l'any que ve tan sols 14.000 milions d'euros, que es correspon amb el 10% de prefinançament del total de 140.000 milions que li pertoca. Les quantitats anirien augmentant amb 25.900 milions el 2022, 35.100 milions en 2023 i 2024, 20.700 milions el 2025 i 9.100 milions en 2026. A partir del 15 d'octubre, els Estats membre poden enviar a la Comissió els seus plans de recuperació i resiliència (PRR), assenyalant-ne les estratègies nacionals de reformes i inversions fins 2026. Els objectius d'aquestes reformes i inversions han d’estar en línia amb els del Fons de Recuperació i Resiliència (avançar en la transició ecològica i digital, així com enfortir les economies nacionals) i les noves prioritats per a la inversió pública segons recomanacions específiques comunicades a cada país per les autoritats europees en els últims anys, especialment 2019 i 2020 (foment de la innovació i l'eficiència energètica, millora d'infraestructures ferroviàries i ampliació de les interconnexions energètiques amb la resta de la UE, pel que fa a Espanya)4. La Generalitat de Catalunya ja va aprovar el juliol el seu Pla per a la reactivació econòmica i protecció social5 on especifica els projectes i subprojectes per donar una resposta transversal a la crisi derivada de la COVID-19 a Catalunya, i que fixa l’estratègia de reconstrucció del país per als anys vinents. El pla xifra el cost total de la recuperació en 31.765 M€, i engloba tant mesures vinculades a la gestió directa de la crisi com grans actuacions de caràcter estratègic que es desplegaran en un horitzó a mitjà i llarg termini. Resta el dubte de quins recursos rebrà efectivament la Generalitat de Catalunya per fer front a l’augment de la despesa per reactivar l’economia i la protecció social i la caiguda de la recaptació tributària. Així mateix, es desconeix encara amb quines normes es regirà la distribució dels recursos financers europeus i quina pot ser la inversió destinada a Catalunya o els contractes adjudicats a empreses catalanes. En tot cas, en el període 2012-2019 el 60% de les licitacions dels òrgans de contractació del sector públic estatal ubicats a Madrid s'adjudiquen a empreses amb seu social a Madrid, el que equival al 64,4% en termes d'import6 . S’afegeix a la incertesa el fet que l’Estat espanyol ha demostrat poca capacitat de gestió dels fons europeus. Segons el Tribunal de Comptes Europeu, Espanya només ha executat el 39% dels fons adjudicats en el període 2014-2020 (per 49% d’Alemanya o el 53% de França, per exemple). Aquestes xifres poden posar de manifest dificultats institucionals per fer front a grans projectes transformadors7

Perspectives econòmiques per al 2020-2021

Segons la mitjana de les previsions per a Espanya (vegeu la taula de l’Annex), la inversió en construcció cauria un 20% el 2020 i creixeria un 10% el 2021 en variació anual. En ser la construcció un sector amb alta inèrcia pel llarg període de maduració dels projectes, les empreses, en bona part, han pogut continuar la seva activitat, un cop finalitzat el confinament més estricte. Els indicadors avançant (licitació i visats), però, ens indiquen que poden haver dificultats a mitjà termini perquè s’està licitant menys i el sector privat ha iniciat menys obres o manté paralitzats els projectes en espera de millors perspectives. Per iniciar la recuperació, el sector privat necessita millorar la confiança, que dependrà, com és obvi, de l’evolució de la pandèmia i la introducció de mètodes diagnòstics més ràpids i, eventualment, d’una vacuna efectiva. El sector públic, que ha d’afrontar un augment de la despesa i una disminució dels ingressos, depèn de l’arribada dels fons europeus pot impulsar més projectes que ajudin el sector a tornar a guanyar impuls. També pot afavorir-ho el fet que l'Estat ha suspès les regles fiscals i els objectius de dèficit de manera extraordinària per al 2020 i 2021 per al conjunt de les administracions. Aquesta suspensió permetrà que els ajuntaments puguin utilitzar tots els seus romanents durant els anys 2020 i 20218 i que la Generalitat es pugui endeutar més. La construcció ha de ser una de les locomotores de la recuperació, per la seva capacitat d’arrossegament d’altres sectors, i així ho ha entès la Unió Europea, que aportarà fons per a la rehabilitació d’habitatges i altres projectes vinculats a la sostenibilitat, l’eficiència energètica i el canvi climàtic, entre d’altres. Els llargs procediments de contractació, però, no s’adapten bé als terminis breus del Pla de Recuperació i Resiliència de la UE, per això serà necessari escurçar el temps entre la licitació i l’adjudicació, i millorar la coordinació en la planificació i aplicació dels fons entre Administracions i agents econòmics. 

1 Del 15 de març de 2020 al 21 de juny de 2020

2 No inclou els procediments que han de ser resolts pel Ministeri de Treball i Economia Social atès que afecten més d'una comunitat autònoma.

3 https://ec.europa.eu/info/live-work-travel-eu/health/coronavirus-response/recovery-plan-europe/pillars-next-generation-eu_es

4 Expansión 24-9-2020

5 https://web.gencat.cat/ca/detalls/article/pla-reactivacio-economica-i-proteccio-social#bloc3

6 IvieLAB (2020): Madrid: capitalidad, economía del conocimiento y competencia fiscal

7 Expansión 22-9-2020

8 Segons Geshta, sindicat de tècnics d’hisenda, els municipis catalans tenen uns romanents de 2567 M€

 

Veure informe complet

 

feedback
x