Foment del Treball, juntament amb la Cambra de Contractistes, denuncia que el dèficit creixent i continuat en infraestructures està frenant el creixement econòmic de Catalunya
La Cambra de Contractistes ha col·laborat en l'estudi de l'informe sobre el dèficit d'inversió en infraestructures a Catalunya 2009-2023, juntament amb Foment del Treball, que avui s'ha presentat en roda de premsa als mitjans de comunicació.
Lluís Moreno presenta juntament amb Foment del Treball Nacional el dèficit d'inversió en infraestructures a Catalunya 2009-2023
La patronal catalana xifra en 42.500 milions d’euros la infradotació en infraestructures en el període 2009-2023
Josep Sánchez Llibre titlla de “presa de pèl” una xifra “escandalosa” i reclama que les diferents administracions públiques resolguin la situació “d’una vegada per totes”
Des de 2009, Catalunya pateix un problema d’infradotació pública en infraestructures per part del conjunt de les Administracions Públiques. Així es desprèn del’Informe del dèficit d’inversió en infraestructures a Catalunya 2009-2023 que ha confeccionat Foment del Treball juntament amb la Cambra de Contractistes de Catalunya. Durant l’última dècada, ha mancat una aposta decidida per la inversió i les xifres de licitació en relació amb el PIB se situen molt per sota dels estàndards europeus. En aquest sentit, des del 2009, el dèficit d’inversió acumulat se situa en els 42.500 milions d’euros l’any 2023 pel conjunt de les Administracions Públiques, en termes comparatius amb el raonablement desitjable, que és un 2,2% del PIB. El president de Foment del Treball ha subratllat que es tracta d’una xifra “escandalosa” i que li genera “vergonya” denunciar any rere any aquesta situació “intolerable”, i per això ha apel·lat “a la responsabilitat” de les diferents administracions perquè resolguin “d’una vegada per totes aquest problema”A la presentació de l’informe han participat també Anna Cornadó, presidenta de la comissió d’Infraestructures de Foment; Lluís Moreno, president de la Cambra de Contractistes de Catalunya; i Salvador Guillermo, director d’Economia de Foment del Treball. L’informe presentat indica que durant el període 2009-2015, arran de la crisi econòmica iniciada l’any 2008, la disminució de la inversió pública a Espanya, així com a altres estats on el creixement econòmic va ser més feble i el dèficit públic més gran respecte a altres països europeus, va ser significativament molt més elevada respecte a la resta de socis europeus. En aquest sentit, els ajustos del dèficit públic es van produir per la via d’una reducció dràstica de la inversió pública, en un context d’austeritat econòmica a la Unió Europea. Com a conseqüència, en termes comparatius, Catalunya ha perdut competitivitat econòmica i en continuarem perdent si no revertim la situació i es comença a invertir de manera constant i planificada en les infraestructures que necessita el país.A més, sense cap mena de dubte, aquesta manca d’inversió en infraestructures provoca una pèrdua de benestar i de qualitat de vida en la ciutadania, que són els principals usuaris i qui pateixen les principals mancances i deficiències de les actuals infraestructures. En aquest document s’ha fet un estudi comparatiu entre diferents regions europees, amb certes similituds amb Catalunya, sobre diferents variables relacionades amb les infraestructures de transport, deixant patent certes infradotacions en infraestructures en el nostre país.També, s’han exposat alguns exemples de mancances, com ara les d’infraestructures hídriques necessàries per millorar la gestió de l’aigua i per afrontar amb majors garanties el subministrament d’aigua durant els períodes de sequera. La manca d’inversió tampoc ha permès millorar la xarxa de rodalies durant més d’una dècada, on els principals afectats són els usuaris diaris d’aquest servei, víctimes d’afectacions constants, així com tampoc s’ha avançat cap a l’augment de la quota de mercaderies transportades per ferrocarril. Si bé a la xarxa de carreteres s’estan fent actuacions destacades, com per exemple l’estratègia 2+1 per part de la Generalitat, encara queda molt per fer per tal de tenir una xarxa de carreteres més segura, integrada i resilient. En l’actual context, la patronal considera que hi ha cinc grans projectes de país, que passen per la millora de la mobilitat per ferrocarril, millora de la seguretat viària i de la interconnexió entre territoris, millora de la connectivitat intercontinental, millora en el transport ferroviari de mercaderies i l’auto-abastament hídric.Per tot això, Foment i la Cambra de Contractistes reclamen una inversió recurrent equivalent al 2,2% del PIB, basada en una planificació realista i que s’executi en el temps i forma planificada de manera que es garanteixi el benestar i la qualitat de vida de la ciutadania davant els problemes i reptes que planteja el futur.
