Volver al listado
La Cambra14 junio

La 7a edició de la Nit de les Infraestructures premia ex-aequo a DFactory Barcelona i el túnel de la plaça de les Glòries

Atorgat en el marc de la 7a Edició de la “Nit de les Infraestructures” que avui s'ha celebrat a l’auditori de Foment del Treball

· El Jurat ha volgut reconèixer la innovació en la edificació fabril de DFactory, amb una nova concepció, sense defugir del passat industrial de Catalunya, i per un altra, la integració d’una infraestructura urbana com el túnel de Glòries de forma mes sostenible en la ciutat també d’avantguarda i del segle XXI a la que aspira Barcelona.

· Les infraestructures per l’aterratge de cables submarí de fibra òptica a la platja del litoral de Sant Adrià del Besos i la política de manteniment de les carreteres catalanes del Departament de Territori han estat mereixedores d’un diploma com a finalistes amb una menció especial.

· L’acte, presidit per Joaquim Llansó, president del CAdIC, ha comptat amb la benvinguda de Josep Sánchez Llibre, president de Foment. A la cloenda han intervingut també Raquel Sánchez, ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Janet Sanz, segona tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, i Ester Capella, consellera del Departament de Territori de la Generalitat.

·El líder de la patronal ha reclamat als representans dels tres nivells de l’Administració el màxim consens per abordar cinc propostes d’infraestructures cabdals pel desenvolupament econòmic del país, “perquè torni a ser la locomotora de l’Estat espanyol i també del sud d’Europa”

En el transcurs de la celebració de la 7a Edició de la “Nit de les Infraestructures”, organitzada pel Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya, presidit per Joaquim Llansó, i que ha tingut lloc a l’auditori de Foment del Treball, s’ha concedit ex-aequo el guardó Albert Vilalta a la Millor Infraestructura i Equipament posat en funcionament a l’any 2022 a la fàbrica del futur D-Factory Barcelona i al Túnel de la Plaça de les Glories. 

L’acte ha comptat amb la benvinguda de Josep Sánchez Llibre, president de Foment. Han intervingut també Joaquim Llansó, president del CAdIC; Francisco Gutiérrez, president d’Honor del mateix; Albert Vilalta Cambra, enginyer de camins, canals i ports; i José Maria Gimeno Feliu, catedràtic de Dret Administratiu de la Universidad de Zaragoza i director de l’Observatori de Contractació Pública, per oferir la ponència ‘Hacia un nuevo modelo en la adquisición de infraestructures basado en la calidad y el valor’. La cloenda ha estat a càrrec de Raquel Sánchez, ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Janet Sanz, segona tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, i Ester Capella, consellera del Departament de Territori de la Generalitat.

El DFactory Barcelona és el principal node d'indústria 4.0 del sud d'Europa. Aquest edifici busca generar sinergies de col·laboració, al ser un espai d'innovació oberta i un ecosistema basat en el talent i la inversió en tecnologia, reunint a les grans corporacions empresarials, startups, centres d'innovació i laboratoris. L’edifici destaca per un estil arquitectònicament innovador que combina l’estil industrial de les antigues fàbriques amb acabats de vidre, interiors diàfans i l’última tecnologia en sistemes de construcció sostenibles. Ha esta una obra adjudicada per 19 milions d’euros.

El premi Albert Vilalta a la Millor Infraestructura 2022 vol reconèixer els diferents actors que hi participen i que és concreten en quatre, cadascun corresponent als diferents processos que requereix una infraestructura d’aquesta rellevància. En aquesta cinquena edició, els guardonats en cadascuna de les categories han estat:

Premi al Promotor: Consorci de la Zona Franca

Premi als Projectistes: ESTEYCO

Premi a la Direcció d’obra: Turull Sørensen arquitectes i PGI-Torrella engineering, amb el project management d’Agora Project

Premi al Constructor: VOPI 4 S.A.  (estructura, envolvents i arquitectura), Tecnocontrol Servicios S.A. (instal·lacions) i UTE ROMEO POLO_GEOCISA (moviment de terres i fonamentació)

Pel que fa al Túnel de la plaça de les Glòries, fa uns 957 m i consisteix en dos tubs independents de circulació unidireccional. Consta de dos trams: el primer (entre el C. Castillejos i el C. Badajoz) de 508 m de longitud i que assoleix una profunditat màxima respecte la rasant de la plaça de 25 m (passa per sota de 4 túnels existents: L1 de Metro i línies de rodalies R1, R2, R3/R4) ; i el segon tram (entre C. Badajoz i Rbla. del Poblenou) de 449 m i amb una profunditat mitjana de 10 m. 

L’obra ha requerit l’execució de 60.000 m2 de murs pantalla —alguns, al centre de la plaça, a 54 m de profunditat— i 25.000 m2 de pilons de formigó. Durant la construcció s’han hagut de bombejar diàriament 25.000 m3 d’aigua freàtica, equivalents a 10 piscines olímpiques. Incorpora l’última tecnologia en mesures de seguretat i control de túnels, amb sortides d’emergència separades per una distància de 200 m i un nou control d’operadors de túnels. Les obres s’han executat mantenint en tot moment 6 carrils de circulació i la circulació del tramvia. 

El conjunt d’aquesta infraestructura ha superat els 100 milions d’euros. Els guardonats en cadascuna de les categories han estat:

Premi al Promotor: Barcelona Infraestructures Municipals (BIMSA)

Premi als Projectistes: ESTEYCO

Premi a la Direcció d’obra: UTE TECNICA Y PROYECTOS S.A. – TEC-CUATRO S.A. i META ENGINEERING

Premi al Constructor (diverses UTE’s que es van presentar als diversos lots licitats): UTE ACCIONA CONSTRUCCION - COPCISA; UTE VIAS Y CONSTRUCCIONES - CR OBRAS Y SERVICIOS; UTE DRAGADOS - ACSA OBRAS E INSTALACIONES; UTE FERROVIAL AGROMAN - SACYR CONSTRUCCION; UTE OHL - FCC CONSTRUCCION - CONSTRUCCIONES RUBAU; UTE ELECCNOR - SERVEIS INTEGRALS DE MANTENIMENT RUBATEC - SOGESA INSTAL·LACIONS INTEGRALES; així com l’obra del túnel curt feta per COMSA - COPISA S.A. - BENITO ARNÓ - ROGASA.

Les infraestructures amb diplomes

Així mateix, el Jurat del premi també ha considerat mereixedors d’una menció especial:

- Les infraestructures per l’aterratge de cables submarí de fibra òptica a la platja del litoral de Sant Adrià del Besos, que ha permès la connexió des de la platja fins a una estació de cable, i la construcció de la mateixa al C/ Ramon Vinyes de St Adrià del Besos amb 2.650 metres quadrats amb Planta Baixa+ 2. El promotor de l’obra ha estat AFR-IX TELECOM.

- La política de manteniment de carreteres catalanes aplicada pel Departament de Territori. En aquesta ocasió, el que es vol premiar no és una obra concreta en si mateix, sinó la política de manteniment sostinguda en el temps, que ha desenvolupat el Departament de Territori de la Generalitat, amb un clar enfocament en garantir acuradament la qualitat i prestacions de la xarxa viaria del nostres país, de la qual en resultat competent. 


La visualització d’un nou model de gestió

La celebració de la “Nit de les Infraestructures”, amb el lliurament del premi Albert Vilalta a la Millor Infraestructura 2022, promou la consolidació del nou model de gestió que desenvolupen des de fa anys les entitats que han donat forma al Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya (creat el maig de 2017). Aquest nou model té els seus eixos principals en la planificació a llarg termini i la priorització de les infraestructures en funció de la seva demanda i sostenibilitat, que s’avaluïn mitjançant una exhaustiva anàlisi que indiqui el seu retorn econòmic, social i ambiental al llarg de tot el cicle de vida; en la millora dels projectes i de l’execució de l’obra, així com de tot el procés de gestió tècnica i administrativa per tal que els contractes s’adjudiquin, s’executin i liquidin per l’import del projecte aprovat per la pròpia administració (l’Objectiu 100). En definitiva, el nou model de gestió propugna millorar de l’eficiència en la planificació i construcció d’infraestructures i equipaments.

A partir d’aquesta 7a edició, el premi a la Millor Infraestructura serà referit també com guardó Albert Vilalta, en reconeixement a la seva figura. Enginyer de camins, canals i ports de formació, va ser el primer conseller de Medi Ambient de la Generalitat entre el 1991 i el 1996, quan a Espanya encara no existia ministeri dedicat a aquesta matèria. El 1996 va ser nomenat secretari d'Estat d'Infraestructures i Transport, i gestor d'Infraestructures Ferroviàries, organisme que va impulsar l'AVE.

Les entitats vuit entitats impulsores del Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya són: l’Associació Catalana d’Empreses d’Enginyeria i Consultores Independents de Catalunya (ASINCA), la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Foment del Treball Nacional (FTN) i la Fundació Cercle d’Infraestructures (FCI), la Cámara de Concesionarios de Infraestructuras, Equipamientos y Servicios Públicos (CCIES), el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, la Confederació Catalana de la Construcció (CCC)  i l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC).