La licitació  pública d’obres de gener a setembre de 2023 a Catalunya ha augmentat un 5% respecte al mateix període de 2022, assolint la xifra de 2.424,1 milions d’euros. En evolució trimestral, la licitació del 3r trimestre de l’any ha estat 835,8 milions d’euros i ha disminuït un 9,4% respecte al 2n trimestre de 2023, quan la licitació va ser de 1.588,3 milions d’euros.

Per Administracions, tot i la seva disminució, l’Administració Local és el nivell administratiu més actiu, amb el 47,5% de tota la licitació, assolint 1.152,6 milions d’euros. La licitació local ha disminuït un 12% respecte a l’any 2022, sent l’única dels tres nivells d’administració que ha licitat menys que l’any anterior, a conseqüència del fi del cicle electoral i inici de legislatura dels consistoris. Pel que fa a les obres licitades de més volum del món local, aquestes han estat, primerament, l’Acord Marc per a la contractació de treballs d’execució d’obres d’urbanització i carrils bici en espai públic de Barcelona (2 lots), per import de 136,8 milions d’euros per part de BIMSA. Seguidament, troben un altre Acord Marc referent a obres i instal·lacions de caire divers que es considerin necessàries amb destí a la Fundació Gestió Hospitalària Sta. Creu i St. Pau (4 lots) per import de 76 milions d’euros.

Quant a la Generalitat de Catalunya, la licitació ha augmentat un 3% respecte l’any anterior, amb un import total de 700 milions d’euros, el 28,9% del total licitat el semestre. La principal licitació ha estat l’Acord Marc per a la contractació de les obres "Obra de nova construcció, reforma o instal·lacions d'equipaments públics", per un import de 158,3 milions d’euros i licitat per Infraestructures.cat. També es destaca la licitació de la “Renovació de la senyalització ATP-ATO de l'L4 d'FMB” per import de 51 milions d’euros licitat pel mateix organisme. 

L’import licitat per l’Administració General de l’Estat (AGE) de gener a setembre ha estat de 571,4 milions d’euros, amb un increment del 81% respecte de l’any anterior, suposant el 23,6% del total licitat enguany. Les licitacions d’obres de major import han estat licitades per ADIF i son les següents: a) la variant de Vallbona i bifurcació aigües i mesures correctores hidrogeològiques del soterrament de la R2 a Montcada i Reixac d’import de 140,9 milions d’euros; b) Redacció de projecte constructiu i execució de les obres de renovació dels enclavaments d'Almacelles, Raimat, Juneda, Montblanc i Vilaverd d’import 32,2 milions d’euros; i c) la fase I de remodelació de la estació de Montcada Bifurcació d’import 27,9 milions d’euros.     

Per organismes, amb 406,2 milions d’euros, Infraestructures.cat ha estat l’organisme més licitador de gener a setembre. Seguidament, es troben BIMSA i ADIF amb 321 i 290,6 milions d’euros respectivament.

Durant aquest darrer trimestre hi ha hagut un repunt molt fort en quant a licitacions amb estructura d’Acord Marc. En total, durant 2023, ja s’han licitat 44 obres/lots d’Acords marc que sumen un import de 510,9 milions d’euros (el 21,1% total de la licitació). En aquest sentit volem destacar que la utilització d’Acords Marc i de sistema dinàmics de contractació fa que no tota la licitació sigui contractada i, és possible, que no s’executin els imports en la seva totalitat, hi ha acords marc que no han arribat ni al 20% de contractació a la fi del període de vigència. Per tant, s’ha d’anar amb compte a l’hora d’avaluar els imports totals licitats.

D’altra banda, la licitació de serveis ha assolit de gener a setembre els 1.310,5 milions d’euros, això es tradueix en un augment de l’1% respecte al primer de l’any 2022. 

Per administracions, l’Administració Local ha licitat el 66,2%; la Generalitat, el 16,7%; i l’Administració Central, el 17% de la licitació. Es destaca la licitació de 2 lots per servei de transports i recollida de residus de l’Ajuntament de Tarragona per un import total de 194,9 milions d’euros i de 10 anys de durada, val a dir que aquesta licitació va quedar deserta l’any 2022 quan es va licitar per 167,8 milions d’euros i 9 anys de durada. També es destaca els 75 lots, del Consorci Català pel Desenvolupament Local, per import total de 131,55 milions d’euros, en relació amb l’Acord marc de serveis i subministrament d'elements d'eficiència energètica en l'enllumenat públic amb destinació a les entitats locals de Catalunya de 2 anys de durada.

Des de la Cambra de Contractistes volem posar de manifest el difícil context actual que pateix el sector de la construcció, marcat per la forta volatilitat de preus dels materials i dels costos de l’energia. A més, les pujades en els tipus d’interès fan augmentar els costos de les obres contractades, i pot suposar un fre als plans financers de les inversions en compravenda d’habitatge.

Aquest context fa que moltes licitacions quedin desertes davant l’elevada inestabilitat en els preus i la falta de mecanismes que adaptin a la realitat els mateixos. En data de publicació d’aquest informe, la xifra d’obres oficialment desertes a Catalunya durant l’any 2021, 2022 i el que portem de 2023 ascendeix a 954 obres, per un import total de 312,1 milions d’euros. És per això que, des de la Cambra de Contractistes, valorem positivament tota iniciativa per part de les Administracions Públiques encaminada a incloure mecanismes d’adaptació dels preus a la realitat del mercat, de forma ràpida i àgil, en totes les obres que surtin a concurs. A més, cal agilitat a l’hora de trametre i resoldre les sol·licituds de revisió extraordinària de preus de manera que aquesta compensació pugui arribar ràpidament a les empreses que més estan patint en aquest difícil context i que ja han hagut de fer front a aquests costos extraordinaris. Cal destacar també que la manca d’adaptació dels preus a la realitat del mercat ha fet caure la concurrència: durant el 2022, en el 44% de les licitacions només s’han presentat 1 o 2 licitadors, quan en 2021 i 2020 aquest percentatge va ser del 24%.

Per tot això, la Cambra de Contractistes considera essencial assolir el màxim consens i coordinació, tant entre el conjunt de les administracions públiques, com entre aquestes i el sector privat, a través de les col·laboracions público-privades (CPPs), per aconseguir la màxima eficiència en la gestió dels fons europeus. En aquest sentit, aquest semestre 556 licitacions d’obres/lots han estat vinculades als fons europeus Next Generation. La licitació vinculada a aquest fons suposa el 27% de la licitació anual, assolint els 654,5 milions d’euros. És fonamental aprofitar aquests fons al màxim per la transformació del país, la qual cosa comporta posar-los en funcionament tan aviat com sigui possible. L’actual context no admet demores en la gestió d’aquests fons i exigeix una bona gestió d’aquests, així com mesures complementàries per complir amb els terminis marcats per Europa i poder transformar i modernitzar Catalunya.

En definitiva, l’actual conjuntura del sector és preocupant i, és per això que, des de la Cambra de Contractistes volem proposar les següents mesures per tal d’evitar l’agreujament d’aquesta situació:

 

1) Licitar els contractes públics amb pressupostos actualitzats amb preus de mercat, amb la finalitat d'evitar licitacions desertes, ajustant la realitat dels costos indirectes als preus unitaris del projectes, i actualitzant el percentatge de despeses generals.

2) Incrementar el límit de la revisió excepcional de preus dels contractes públics prevista en el Reial decret llei 3/2022, d'1 de març, del 20 al 30%, per a garantir l'adequada execució dels contractes actualment en curs.

3) Reprendre el caràcter automàtic i estable del règim general de la revisió periòdica i predeterminada de preus previst en la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic (LCSP), per a assegurar la viabilitat i l'equilibri econòmic dels contractes públics de llarga durada.

4) Incloure la mà d'obra dins dels costos revisables en el règim general de la revisió periòdica i predeterminada de preus previst en la LCSP, per a mantenir l'equilibri de les prestacions inicialment pactades en un entorn de creixent evolució dels costos salarials.

5) Adequar el sistema de classificació del contractista a la gestió actual de les obres per part de les empreses, amb la finalitat que els criteris i condicions exigits per a la classificació suposin un reflex fidel de la solvència tècnica i econòmica real de les empreses contractistes, i no resultin en una restricció del nombre d'empreses a la disposició del sector públic contractant.

6) Mantenir el nivell d'inversió que permeti escometre les infraestructures necessàries a cada moment i atendre el correcte manteniment de les existents, superant la infra-dotació que s'arrossega des de fa anys, mitjançant una planificació independent de cicles econòmics i polítics. En particular es considera imprescindible i urgent escometre aquelles infraestructures relacionades amb el cicle integral de l'aigua.

7) Establir el marc regulador que permeti la utilització de la Col·laboració Público Privada, amb la finalitat de disposar d'un model complementari a la inversió procedent dels pressupostos públics, en aquells contractes d'interès per als inversors privats.

8) Orientar el destí dels fons europeus cap a les oportunitats i necessitats en matèria d'infraestructures, per a utilitzar el potencial dinamitzador de l'economia i generador d'ús del sector de la construcció. També per a fomentar la renovació del parc de maquinària de les constructores per a la millora ambiental i la sostenibilitat.

9) Revisar el règim d'utilització dels mitjans propis en la contractació pública, restringint els supòsits admissibles i obligant a un sistema de publicitat efectiu, per a evitar que un recurs que hauria de ser excepcional es converteixi en habitual.

10) Establir mesures compensatòries dels costos addicionals que suposen per a les empreses els compromisos mediambientals, socials i de digitalització.

11) Vetllar perquè totes les iniciatives relacionades amb la contractació pública (modificacions del marc normatiu, grandària dels contractes, requisits per a contractar, etc.), permetin sempre l'existència d'un teixit empresarial ric i divers que garanteixi un nivell de competència adequat, i, amb això, l'eficiència de la contractació pública. Recuperar l’economia circular.

12) Fomentar la incorporació de dones i joves, per a aprofitar tot el talent disponible i augmentar la competitivitat del sector.