Informe de Licitació pública d’Obres i Serveis

a Catalunya del 2n trimestre de 2023

• La licitació semestral d’obres assoleix la xifra de 1.594,1 milions d’euros, un 3% més que el primer semestre de l’any anterior.

La licitació  pública d’obres del 1r semestre de 2023 a Catalunya ha augmentat un 3% respecte al mateix període de 2022, assolint la xifra de 1.594,1 milions d’euros. En evolució trimestral, la licitació del 2n trimestre de l’any ha estat 925,7 milions d’euros i ha augmentat un 38,5% respecte al 1r trimestre de 2023, quan la licitació va ser de 668,4 milions d’euros.

Per Administracions, tot i la seva disminució, l’Administració Local és el nivell administratiu més actiu, amb el 43% de tota la licitació semestral, assolint 685 milions d’euros. La licitació local ha disminuït un 27% respecte a l’any 2022, sent l’única dels tres nivells d’administració que ha licitat menys que l’any anterior, a conseqüència del fi del cicle electoral. Pel que fa a les obres licitades de més volum del món local, aquestes han estat, primerament, la reforma integral del mercat de l'Albaceria central de Barcelona, per import de 21,9 milions d’euros per part de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona. Seguidament, es troben les obres relatives al projecte executiu de rehabilitació integral de la zona de restaurants del Moll del Gregal al Port Olímpic i nova connexió platja-port, de 20,8 milions d’euros de Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), i les obres d’urbanització del pla parcial Plana de Pont Nou a Manresa, d’import 15 milions d’euros per part de l’ajuntament manresà.

Quant a la Generalitat de Catalunya, la licitació semestral ha augmentat un 16% respecte el primer semestre de l’any 2022, amb un import total de 461,9 milions d’euros, el 29% del total licitat el semestre. La principal licitació han estat l’execució de les obres de renovació de la senyalització ATP-ATO de l’L4 d’FMB, per un import de 51 milions d’euros i licitat per Infraestructures.cat. Des de la Cambra de Contractistes volem destacar també la licitació de l’Acord Marc per a l’execució de les obres i/o instal·lacions necessàries per a garantir l’escolarització pública anual del Consorci d’Educació de Barcelona per import de 40 milions d’euros. 

L’import licitat per l’Administració General de l’Estat (AGE) per aquest semestre ha estat de 447,3 milions d’euros, amb un increment del 113% respecte al primer semestre de l’any anterior, suposant el 28% del total licitat enguany. Les licitacions d’obres de major import han estat licitades durant el segon trimestre com son: a) la variant de Vallbona i bifurcació aigües i mesures correctores hidrogeològiques del soterrament de la R2 a Montcada i Reixac per part d’ADIF amb un import de 140,9 milions d’euros i b) la fase I de remodelació de la estació de Montcada Bifurcació d’import 27,9 milions d’euros.     

Per organismes, amb 241,3 milions d’euros, ADIF ha estat l’organisme més licitador del semestre. Seguidament, es troben Infraestructures.cat i BIMSA amb 228 i 101,2 milions d’euros respectivament.

D’altra banda, la licitació de serveis ha assolit aquest semestre els 1.115,9 milions d’euros, això es tradueix en un augment del 54% respecte al primer semestre de 2022. 

Per administracions, l’Administració Local ha licitat el 72,7%; la Generalitat, el 17,2%; i l’Administració Central, el 10,1% de la licitació d’aquest semestre. Es destaca la licitació  de 2 lots per servei de transports i recollida de residus de l’Ajuntament de Tarragona per un import total de 194,9 milions d’euros i de 10 anys de durada, val a dir que aquesta licitació va quedar deserta l’any 2022 quan es va licitar per 167,8 milions d’euros i 9 anys de durada. També es destaca els 75 lots, del Consorci Català pel Desenvolupament Local, per import total de 131,55 milions d’euros, en relació amb l’Acord marc de serveis i subministrament d'elements d'eficiència energètica en l'enllumenat públic amb destinació a les entitats locals de Catalunya de 2 anys de durada.

Des de la Cambra de Contractistes volem posar de manifest el difícil context actual que pateix el sector de la construcció, marcat per la forta volatilitat de preus dels materials i dels costos de l’energia. A més, les pujades en els tipus d’interès augmentarà els costos financers de les inversions i pot suposar un fre a la compravenda d’habitatge i a les obres d’edificació.

Aquest context fa que moltes licitacions quedin desertes davant l’elevada inestabilitat en els preus i la falta de mecanismes que adaptin a la realitat els mateixos. En data de publicació d’aquest informe, la xifra d’obres oficialment desertes a Catalunya durant l’any 2021, 2022 i aquest primer semestre de 2023 ascendeix a 869 obres, per un import total de 287,4 milions d’euros. És per això que, des de la Cambra de Contractistes, valorem positivament tota iniciativa per part de les Administracions Públiques encaminada a incloure mecanismes d’adaptació dels preus a la realitat del mercat, de forma ràpida i àgil, en totes les obres que surtin a concurs. A més, cal agilitat a l’hora de trametre i resoldre les sol·licituds de revisió extraordinària de preus de manera que aquesta compensació pugui arribar ràpidament a les empreses que més estan patint en aquest difícil context i que ja han hagut de fer front a aquests costos extraordinaris. Cal destacar també que la manca d’adaptació dels preus a la realitat del mercat ha fet caure la concurrència: durant el 2022, en el 43% de les licitacions només s’han presentat 1 o 2 licitadors, quan en 2021 i 2020 aquest percentatge va ser del 24%.

Per tot això, la Cambra de Contractistes considera essencial assolir el màxim consens i coordinació, tant entre el conjunt de les administracions públiques, com entre aquestes i el sector privat, a través de les col·laboracions público-privades (CPPs), per aconseguir la màxima eficiència en la gestió dels fons europeus. En aquest sentit, aquest semestre 413 licitacions d’obres han estat vinculades als fons europeus Next Generation. La licitació vinculada a aquest fons suposa el 23,6% de la licitació semestral, assolint els 376,6 milions d’euros. És fonamental aprofitar aquests fons al màxim per la transformació del país, la qual cosa comporta posar-los en funcionament tan aviat com sigui possible. L’actual context no admet demores en la gestió d’aquests fons i exigeix una bona gestió d’aquests, així com mesures complementàries per complir amb els terminis marcats per Europa i poder transformar i modernitzar Catalunya. Per altra banda, també volem denunciar el creixement en un 36% del encàrrecs a mitjans propis al conjunt de l’Estat per part de les administracions públiques durant el gener i juny d’enguany, un mecanisme que hauria de ser excepcional i que cada cop s’utilitza més i que afecta greument a la competència del mercat.

En definitiva, l’actual conjuntura del sector és preocupant i, és per això que, des de la Cambra de Contractistes volem proposar les següents mesures per tal d’evitar l’agreujament d’aquesta situació: 

1) Licitar els contractes públics amb pressupostos actualitzats amb preus de mercat, amb la finalitat d'evitar licitacions desertes.

2) Incrementar el límit de la revisió excepcional del preu dels contractes públics prevista en el Reial decret llei 3/2022, d'1 de març, del 20 al 30%, per a garantir l'adequada execució dels contractes actualment en curs.

3) Reprendre el caràcter automàtic i estable del règim general de la revisió periòdica i predeterminada de preus previst en la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic (LCSP), per a assegurar la viabilitat i l'equilibri econòmic dels contractes públics de llarga durada.

4) Incloure la mà d'obra dins dels costos revisables en el règim general de la revisió periòdica i predeterminada de preus previst en la LCSP, per a mantenir l'equilibri de les prestacions inicialment pactades en un entorn de creixent evolució dels costos salarials.

5) Adequar el sistema de classificació del contractista a la gestió actual de les obres per part de les empreses, amb la finalitat que els criteris i condicions exigits per a la classificació suposin un reflex fidel de la solvència tècnica i econòmica real de les empreses contractistes, i no resultin en una restricció del nombre d'empreses a la disposició del sector públic contractant.

6) Mantenir el nivell d'inversió que permeti escometre les infraestructures necessàries a cada moment i atendre el correcte manteniment de les existents, superant la infradotació que s'arrossega des de fa anys, mitjançant una planificació independent de cicles econòmics i polítics. En particular es considera imprescindible i urgent escometre aquelles infraestructures relacionades amb el cicle integral de l'aigua.

7) Establir el marc regulador que permeti la utilització de la Col·laboració Público Privada, amb la finalitat de disposar d'un model complementari a la inversió procedent dels pressupostos públics, en aquells contractes d'interès per als inversors privats.

8) Orientar el destí dels fons europeus cap a les oportunitats i necessitats en matèria d'infraestructures, per a utilitzar el potencial dinamitzador de l'economia i generador d'ús del sector de la construcció.

9) Revisar el règim d'utilització dels mitjans propis en la contractació pública, restringint els supòsits admissibles i obligant a un sistema de publicitat efectiu, per a evitar que un recurs que hauria de ser excepcional es converteixi en habitual.

10) Establir mesures compensatòries dels costos addicionals que suposen per a les empreses els compromisos mediambientals, socials i de digitalització.

11) Vetllar perquè totes les iniciatives relacionades amb la contractació pública (modificacions del marc normatiu, grandària dels contractes, requisits per a contractar, etc.), permetin sempre l'existència d'un teixit empresarial ric i divers que garanteixi un nivell de competència adequat, i, amb això, l'eficiència de la contractació pública.

12) Fomentar la incorporació de dones i joves, per a aprofitar tot el talent disponible i augmentar la competitivitat del sector.

Veure nota de premsa i informe complet (mateix document):