També et pot interessar
Jornada CCOC / UEC: El sector de la construcció, una mirada al present i al futur dels seus empresaris
Tornar al llistat
La Cambra de Contractistes presenta el seu informe de Licitació pública d’Obres i Serveis a Catalunya del 2n trimestre 2024
La licitació pública d’obres durant el 2n semestre de 2024 a Catalunya ha crescut un 15% respecte del primer semestre de l’any 2023, assolint la xifra de 1.886,7 milions d’euros. En evolució trimestral, la licitació del 2n trimestre de l’any ha estat de 1.173,3 milions d’euros, un 28% més respecte al 1r trimestre de 2024, quan la licitació va assolir 713,4 milions d’euros.
Per Administracions, l’Administració Local és el nivell administratiu més actiu, amb el 46% de tota la licitació, assolint 867,5 milions d’euros. La licitació local ha augmentat un 30% respecte a l’any 2023. Pel que fa a les obres licitades de més volum del món local, aquestes han estat, primerament, l’Acord Marc per a la contractació de les obres de manteniment de la superfície en espai públic de Barcelona (7 lots) per import de 76 milions d’euros i licitat per BIMSA. Seguidament, trobem el Sistema dinàmic d’adquisició d’obres tramitat per la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (7 lots) i licitat per 21,5 milions d’euros. Excloent Acords Marc i Sistemes dinàmics, la primera obra que sí que té una partida pressupostària assignada són les obres de promoció "Can Gambús 2", per import de 18,7 milions d'euros per part d'Habitatges Municipals de Sabadell.
Quant a la Generalitat de Catalunya, la licitació ha augmentat un 33% respecte de l’any anterior, amb un import licitat total de 612,3 milions d’euros, el 32,5% de la licitació semestral. La principal licitació ha estat l’Hospital Joan XXIII de Tarragona per import de 206 milions d’euros (fase 1 del projecte executiu i instal·lacions) per part d’Infraestructures. També es destaca l’Acord Marc per homologació de les instal·lacions climatització, per import de 70 milions d’euros per part del Consorci d’Educació de Barcelona.
L’import licitat per l’Administració General de l’Estat (AGE) ha estat de 294,8 milions d’euros, amb una disminució del 33% respecte de l’any anterior, suposant el 15,6% del total licitat el semestre. La licitació més destacada és l’execució del projecte de construcció, reordenació i transformació l’estació de Sants i el seu entorn per import de 147 milions d’euros (el 50% del total de la licitació estatal).
Enguany, sota la categoria Altres, s’incorporen a l’informe de licitació organismes conformats majoritàriament per diferents entitats públiques, però que no les poden emmarcar concretament dins del món local, Generalitat o Administració central. Un exemple d’aquest tipus d’organisme és la Fira 2000, conformada per un 52,42% Generalitat; 24,05% Ajuntament de Barcelona; 7,44% Diputació de Barcelona; 7,44% Ajuntament de Barcelona; 7,44% Ajuntament de l’Hospitalet i 1,21% per la Cambra de Comerç. La licitació d’Altres ha estat de 112,1 milions d’euros el semestre (6% del total). De manera destacada és precisament Fira 2000 el principal organisme licitador d’aquest grup, amb 83,7 milions d’euros licitats.
Per organismes, amb 412,4 milions d’euros, Infraestructures.cat ha estat l’organisme més licitador del 1r semestre 2024. Seguidament, es troben BIMSA i ADIF amb 195 i 175,9 milions d’euros respectivament.
Aquest 1r semestre, s’han licitat 26 obres/lots d’Acords marc i sistemes dinàmics que sumen un import de 195,7 milions d’euros (el 10,4% total de la licitació). En aquest sentit, volem destacar que la utilització d’Acords Marc i de sistema dinàmics de contractació fa que no tota la licitació sigui contractada i, és possible, que no s’executin els imports en la seva totalitat, hi ha acords marc que no han arribat ni al 20% de contractació a la fi del període de vigència. Per tant, s’ha d’anar amb compte a l’hora d’avaluar els imports totals licitats.
D’altra banda, la licitació de serveis ha assolit els 1.339,6 milions d’euros, això es tradueix en un augment del 39% respecte al 1r semestre de l’any 2023.
Per administracions, l’Administració Local ha licitat el 81,5%; l’Administració Central, el 10%; i la Generalitat, el 7,6% de la licitació. Es destaca la licitació de Serveis de recollida de residus, recollida selectiva de residus, neteja viària i neteja de alcantarillat, a l'Hospitalet de Llobregat per import de 395,8 milions d’euros.
En data de publicació d’aquest informe, la xifra d’obres oficialment desertes a Catalunya durant l’any 2021, 2022, 2023 i les publicades de 2024 ascendeix a 1.128 obres, per un import total de 411,9 milions d’euros. És per això que, des de la Cambra de Contractistes, considerem que de manera urgent, ràpida i àgil, s’ha d’incloure mecanismes d’actualització dels preus a la realitat del mercat en totes les obres que surtin a concurs. També, s’ha de destacar que la manca d’adaptació dels preus a la realitat del mercat ha fet caure la concurrència: durant el 2022 i 2023, en el 43% de les licitacions només s’han presentat 1 o 2 licitadors, quan en 2021 i 2020 aquest percentatge va ser del 24%.
La Cambra de Contractistes també considera essencial assolir el màxim consens i coordinació, tant entre el conjunt de les administracions públiques, com entre aquestes i el sector privat, a través de les col·laboracions público-privades (CPPs), per aconseguir la màxima eficiència en la gestió dels fons europeus. En aquest sentit, durant el primer semestre d’enguany s’han licitat 297 obres/lots vinculats als fons europeus Next Generation, els quals sumen un total de 329,7 milions d’euros, el 17,5% de la licitació semestral. Durant l’any 2023, la licitació vinculada a aquest fons va suposar el 23,4% de la licitació anual, per tant, es tracta d’un retrocés.
Per últim, volem destacar la recent publicació per part de Foment del Treball i de la Cambra de Contractistes sobre el dèficit d’inversió en infraestructures per part de les administracions públiques i que ascendeix fins els 42.500 milions d’euros. En aquest sentit, volem insistir en la necessitat d’invertir en cinc grans projectes de país que passen per la millora de la mobilitat per ferrocarril, de la seguretat viària i de la interconnexió entre territoris, de la connectivitat intercontinental, en el transport ferroviari de mercaderies i l’auto-abastament hídric i lluita contra la sequera (vegeu el document adjunt El dèficit d’inversió en infraestructures 2009-2023).